(Capitol II, “La mort, una lliçó de vida?”, Editorial Mediterrània, 2005) Estic cansat de tu, domini fosc I tempestat de flama. M’exaltaré damunt els horitzons I trauré les banderes al desert De la darrera cavalcada. Reina d’aquestes hores, ara véns Tota brillant, armada. Inútil desesper del vespre! L’alba S’acosta ja amb l’espasa, I l’ardor temerari…
Read More...L’Arturo va fer un petó a la galta dreta de l’Adelita i es va posar el barret. Feia fred a fora. El termòmetre de la galeria marcava cinc i mig, sobre zero. Feia dies que no arribaven ni a la mitja dotzena de graus. L’Adelita es va quedar palplantada mirant fixament la porta que l’Arturo…
Read More...“L’escriure és en mi una activitat superposada i artificiosa. Malgrat això, la professió m’ha deformat, ha creat dins del meu jo íntim i natural una persona estranya que moltes vegades ni jo mateix comprenc el que té a veure amb mi; tan diferent la trobo. És per això que puc dir que si en tant…
Read More...La nena, la meva filla, la Merceditas, m’ha demanat que li expliqui coses per penjar al seu fesbuc. No sé què es això del fesbuc ─o com esdigui─ ni com pot “penjar” res del que jo pugui dir. Què vol dir penjar? Es pengen quadros, es penja la roba estesa i abans penjaven els que…
Read More...