(Capítol V – “La mort, una lliçó de vida?” -Editorial Mediterrània, 2005) Com la boirina que s’aclofa Quan ve la nit, o com la rima d’una estrofa sense sentit; com una cinta de coqueta En un mirall, o com el vol d’una oreneta sobre la vall; com una mica de música quan ve la son,…
Read More...Mare meva! Me’n faig creus! Que quan vaig veure aquell homenet que em demanava per a ella, ja em va fer mala espina… Vaig estar a punt de dir-li que no vivia a la casa, miri’n bé el que els dic! Però no ho vaig fer, no puc faltar a la veritat, ja em comprenen……
Read More...―Sí home, ara li fan el mànec! ―se li va escapar a la Remei. ―No entiendo, ¿qué me dice? ―li va contestar l’homenet, amb posat d’estranyesa. ―Doncs, que ahora le hacen el mango. No sé si m’entén, vull dir que ara hi corro! ―li va deixar anar la dona. L’home, encara més confús, va optar…
Read More...(De lectura i reflexió obligada per a tots aquells que es vulguin dedicar a la política…) Si et criden a guiar un breu moment del mil·lenari pas de les generacions, aparta l’or, la son i el nom. També la inflor buida dels mots ; la vergonya…
Read More...Com cada any, he tornat al Casal a veure els Pastorets, perquè, què volen que els digui… m’ho passo d’allò més bé! I mirin que són llargs i que hi fa un fred que pela, en el teatre; no sé per què no hi posen unes estufes de butano… Vaig sortir amb els peus que…
Read More...