M’acabo de llegir la historieta que he trobat a la secció “Retalls al calaix” i que es diu “Una vida de gossos”, i m’hi jugo un peix de nata que parlen de la senyora Llúcia, la que viu al cinquè segona… I si no, jutgin vostés mateixos i ja m’ho diran…
Read More...La Llúcia sabia que els veïns havien arribat perquè davant la porta hi tenia la tifa de benvinguda. Bé, el regalet no era dels veïns sinó del seu gos, un faldiller rabiüt i malcriat que, a més d’anar defecant per tota l’escala, no deixava de bordar des del primer minut que posava les potetes al…
Read More...(Capítol VII – “La mort, una lliçó de vida?”- Editorial Mediterrània, 2005) El mestre diu: Els càrrecs més alts ocupats per homes ordinaris, els ritus executats sense meditació, els morts honrats sense veritable aflicció: com es pot aguantar un espectacle així![1] L’Administració, amb totes les lletres, fa com si obviés el que representa una pèrdua…
Read More...Una jutgessa de Figueres tindrà els ous de destruir milers d’ous, perquè els que tenen els ous d’ajudar als que literalment no tenen ous, no pugin tastar els ous. Quins ous!
Read More...