Estic molt sorpresa ―per no dir garratibada i esmaperduda― que davant la notícia que ha corregut que als majors de 80 anys no se’ls ingressa a l’UCI, tothom s’hagi escandalitzat. Notícia, per cert, que els metges estan desmentint dia sí i dia també i intentant explicar què vol dir exactament que a cada malalt se li apliqui el que li cal, perdent temps i energia per contestar als que volen fer mal, per raons polítiques, suposo. I dic suposo, perquè jo no hi entenc, i no tinc estudis. Ja saben que l’únic que sé fer és fregar l’escala dels veïns…

Comprenc que espanti saber una cosa així, encara que no sigui veritat, però, en canvi, no veig que ningú hagi posat el crit al cel perquè alguns polítics i tertulians ―que continuen campant pels programes de ràdio i televisió sense saber ni un borrall del que parlen; cap novetat, per cert…― que diuen que cal tornar a la normalitat passat Setmana Santa perquè sinó l’economia s’enfonsarà. O sigui, els metges que estan desbordats i que fan tots els possibles per cuidar-nos i salvar-nos la vida, posant en risc la seva, son insultats i desacreditats ―per dir-ho suaument― i els que ens volen portar a tenir una pujada dels contagis i haver de començar la roda de morts i col·lapse sanitari, altra vegada, són escoltats i fins i tot aplaudits.

Per tant, quan la tria es fa en favor dels diners és justificable i tant se val si això vol dir més infectats i morts, que la pela és la pela! I els morts? En aquest cas, cap problema, de fet, la majoria del que es moren són vells ―hauria de dir som― i això no és res de l’altre món ―encara que ens hi enviïn― perquè ja sabem que no som productius i una alta despesa per a l’estat i la societat.

Fet i debatut, ens escandalitzem quan interpretem malament els criteris mèdics, perquè així ens interessa, tot i veient amb els nostres ulls el que està fent el col·lectiu sanitaris per salvar-nos a tots sense excepcions,  i no ens escandalitzem ni fem córrer notícies falses quan els criteris d’alguns polítics, economistes, empresaris i gent de diners sí que clarament diuen de ―i volen― fer una tria: o peles o vides, ras i curt.

D’això, jo, en dic hipocresia, però ja els he dit que només soc una portera i no hi entenc… Que el meu Eusebio, al cel sia, sempre deia: «El diner tot ho alcança i de la justícia torç la balança» i vostès mateixos posin en lloc de «justícia» la paraula que més els plagui: polítics, economistes, gent de pela llarga, etc. Ja m’entenen, oi?