I ara em diran què s’empatolla, aquesta boja? Pues, sí, jo també m’ho pregunto…, però és que vostès saben que la primavera comença quan ens ho anuncia El Corte Inglés, per allò de: “ya es primavera en El Corte Inglés, saben de què els parlo, oi?”

Pues ara resulta que per la ràdio surt una mestra ―molt tites, ella― que pregunta als seus alumnes quan comença l’estiu, i els nens ―aplicats― li responen que el dia 21 de juny. I la profe ―tota sàvia, ella― els rectifica i els avisa que estan equivocats, que l’estiu ha començat el 12 d’abril, perquè la secció de viatges d’El Corte Inglés així ho ha decidit. I els nens es posen a aplaudir, més contents que un gínjol.

I claro, jo estic feta un embolic. I vostès em diran que sóc una il•lusa, que només és un anunci. I jo els contestaré que sí, sí…, que potser és un anunci…, però, i si la mestra tites té raó?

I vostès m’insistiran que no m’amoïni, que tant és quan comenci l’estiu, que la qüestió és que arribi. I jo els tornaré a respondre, que no “tant és” quan comenci l’estiu, perquè, jo sóc de la comissió de la Festa Major―del meu carrer―, i els guarniments han d’estar a punt.

I si, efectivament, l’estiu és a la cantonada ―o, pel que sembla, ja és aquí―, el més calent és l’aigüera! I el nostre carrer no es pot permetre de no guanyar el primer premi ―o el segon… O sigui que hauré de parlar, seriosament, amb el president de la comissió perquè posem fil a l’agulla a més córrer.

I és que si la lluna ja ens fa ballar prou amb les dates de la Setmana Santa i la Pasqua, ara només ens falta que hàgim d’anar a toc de pito d’El Corte Inglés per les dates de l’estiu, no troben?

Per si de cas, però, jo avisaré els del meu carrer que hem d’anar enllestint els guarniments, que el meu Eusebi ja deia: “El refiat surt enganyat i el previngut sempre se’n surt”, i no voldria que la Festa Major de l’estiu ens agafés amb els pixats al ventre.