Amb els ulls esbatanats

Jo, parlant de màsters, s’imaginen?

Sí, tal com ho veuen, jo que no tinc estudis, els vull fer cinc cèntims del que penso d’això que he llegit en el diari que aquest matí he posat a terra per fregar l’escala… Sembla que una ministra no sabia que havia d’anar a classe, no sabia que havia aprovat sense presentar-se als exàmens,…

Read More...

I ara què?

Molt bé, ja hem portat no sé quants refugiats a València i els hem donat un permís de quaranta-cinc dies per quedar-se al país. Que bons que som! Me’n faig creus de tanta caritat cristiana que ens desborda! I algú em pot dir de què els hem salvat si d’aquí quaranta-cinc dies els tornarem a…

Read More...

No en puc treure l’aigua clara…

Si volen que els ho digui, encara no n’he tret l’entrellat. Ai, perdonin, que no deuen saber de què els parlo, oi? És que fa temps que estic tan capficada per esbrinar-ho que fins i tot m’he oblidat de vostès. No els he escrit ni una ratlla, però, m’han de comprendre, les meves cabòries són…

Read More...

Manolo Escobar al Parlament?

A veure si m’ho aclareixen, perquè jo creia que l’himne d’un país era l’himne de tot aquest país i de tots els seus representants; és així oi? No sé si m’explico, me vinc a referir que quan als Estats Units guanyen els uns o els altres les eleccions, en el parlament, tots, amb la mà…

Read More...

Vaig ben perduda amb el dinar de Nadal

Aquest matí hem anat amb la meva amiga Trini ―la portera del número 11― al super, per veure si ens inspiràvem. Resulta que cada any fèiem el caldo amb galets, però enguany no podem perquè tenen una tonalitat de groc i ens poden posar a la presó. Cada any, també, cuinàvem un pollastre rostit i…

Read More...

Això sí que es pot votar, oi?

Estic esborronada del que se’ns ha demanat en un programa de la tele que no vull ni esmentar. Saben de què els parlo? No? Pues, resulta que en el judici d’aquells carcamals dels sanfermines s’està culpant la víctima d’haver fet vida normal després de la salvatjada! Sembla que això podria voler dir que la noia…

Read More...

I ara com cuino l’arròs?

Estic ben amoïnada, no ho puc amagar. Resulta que m’ha vingut la Trini ―la portera del número 11―, arrossegant una bossa de plàstic immensa, i m’ha dit que anava al punt verd a llençar-la. I amb veu tremolosa m’ha aconsellat que fes el mateix. ‹‹Però si jo no tinc res per reciclar››, li he contestat…

Read More...

Les agències de viatges tenen una nova oferta, una ruta que comença a la Xina…

Sí, m’ho acaba de dir la meva amiga Trini ―la portera del número 11― que ha passat pel carrer Gran i ho ha vist. Es tracta de “la ruta de les Urnes”.  Tal com ho senten! Comença a la Xina, desembarca a Marsella, viatja fins a Elna, passa la frontera i acaba a Catalunya, fent…

Read More...

Tantes ordres m’aclaparen

No sé com ho veuen vostès, però no crec que hi hagi prou agents per a poder dur-ho a terme. Saben vostès què significa anar, per tot el territori, des del poble més alt del Pirineu fins al que toca a Castelló, local per local, preguntant on tenen el comptador per poder tallar-los el corrent?…

Read More...

Ja vaig avisar que hem reculat cinquanta anys o més…

Aquest matí, quan he vist la notícia en el diari del veí del primer segona ―que deixen sobre la tauleta de l’entrada― i he llegit que la policia feia guàrdia a la porta d’una impremta d’un poble tarragonès i escorcollava els treballadors que en sortien, m’he pensat que el diari era dels anys seixanta i…

Read More...