Retalls publicats

Un tastet d’ ANAÏS SOTA LES VOLTES. Tres fragments…

   He arribat a Son Saura —per una carretera plena de sots— una de les platges que més m’agraden de l’illa. Llarga, inacabable, plena d’algues que fan del paisatge una visió semblant al que m’imagino que és la capa de Mart: un territori on les passejades esdevenen una seqüència allargassada a càmera lenta; on els…

Read More...

Voleu fer un tast de “Entre dos fills”? Aquí en teniu uns fragments…

Fragment 1 Entro a classe sense tocar ni quarts ni hores, amb vint minuts de retard, i quan els alumnes ja es preparen per marxar. Em noto un nus a l’estómac. Em disculpo i em poso a gargotejar a la pissarra el present simple del verb play. Força absurd, ho reconec, però necessito tranquil·litzar-me; no…

Read More...

Un tastet de “Cendra viva” de l’editorial Gregal (2015)

Un primer fragment… Em llevo d’hora perquè vull parlar amb la Cisqueta, abans no ho faci la mamà. Me’n vaig a la cuina, però no hi és. M’escalfo una mica de llet. Fa fred i es nota que la cuina econòmica és acabada d’engegar i la llenya encara no crema amb força. Quan la llet…

Read More...

Un “tastet” de les “Petites històries al replà de l’escala”

Sóc la Secundina, servidora de vostès. Bueno, en sóc més dels veïns de l’escala, la de la porteria del número tretze, però vull dir que si algú de vostès m’ha de menester, estic, també, a la seva disposició. Doncs, resulta que el president de la comunitat em va venir l’altre dia per preguntar-me si em…

Read More...

“El món per un forat”- XX Premi de Narrativa Ciutat de Manlleu (2014)

www.manlleu.cat/la-ciutat/premi-de-narrativa-ciutat-de-manlleu.htm  

Read More...

Un “tastet” del relat amb el qual he guanyat el XX PREMI DE NARRATIVA CIUTAT DE MANLLEU: “El món per un forat”

                 ENTRE LES REIXES ―Te tracten bé? ―li va preguntar l’arreplegat, que malgrat que s’anomenava Lari, pocs el coneixien pel seu nom. D’ençà que el varen recollir els avis d’en Valentí, allà on anava era l’arreplegat de Can Torrentada. ¾Què voleu que us digui? Que em tracten a cos de rei? ¾va etzibar-li en Valentí,…

Read More...

Menú degustació de “London is London”- Témenos edicions (2013)

 S’havia anat fent fosc i l’aigua del riu es movia al ritme de les llumenetes dels pocs vaixells que hi havia avarats. Es van asseure en un dels bancs de ferro ―amb potes en forma d’esfinx egípcia―, encarats a l’aigua, i la conversa que havien engegat des que s’havien posat a caminar es va anar…

Read More...

La mort i la quotidianitat

(Capítol VII – “La mort, una lliçó de vida?”- Editorial Mediterrània, 2005) El mestre diu: Els càrrecs més alts ocupats per homes ordinaris, els ritus executats sense meditació, els morts honrats sense veritable aflicció: com es pot aguantar un espectacle així![1] L’Administració, amb totes les lletres, fa com si obviés el que representa una pèrdua…

Read More...

Necessitar ajuda, jo?

 ( Capítol VI -“La mort, una lliçó de vida”- Editorial Mediterrània, 2005)   Res no és mesquí ni cap hora és isarda, ni és fosca la ventura de la nit. I la rosada és clara que el sol surt i s’ullprèn i té delit del bany: que s’emmiralla el llit de tota cosa feta.  …

Read More...

Les morts que no enterrem

 (Capítol V – “La mort, una lliçó de vida?” -Editorial Mediterrània, 2005)                                 Com la boirina que s’aclofa Quan ve la nit, o com la rima d’una estrofa sense sentit; com una cinta de coqueta En un mirall, o com el vol d’una oreneta sobre la vall; com una mica de música quan ve la son,…

Read More...