No anem bé, ja els ho dic jo, que no anem bé… Jutgin vostès mateixos però, per a mi, no té ni cap ni peus que havent-hi tests d’antígens per detectar en quinze minuts ―sí, només en un quart d’hora― si estàs infectat del virus, als membres de les meses electorals els facin fer la prova del pal al nas o de la gota de sang tres o quatre dies abans.

Ja poden escarrassar-se els científics a descobrir noves maneres per guanyar temps al temps del virus coronat, que els polítics fan orelles de marxant i com si sentissin ploure. Que hi ha un test de resultat immediat? Tant se val! Els caps pensants empraran els de tota la vida ―entengui’s els de fa prop d’un any―, que seran menys fiable en el cas dels col·legis electorals, ja que des de que els faran fins que les urnes s’omplin de vots, els membres de la mesa hauran tingut temps d’infectar-se trenta-tres vegades.

Ah, calla! Potser sí que s’ho han rumiat bé i és precisament per això que han triat aquests tipus de test i no el ràpid. Ara hi caic! Perquè si algun membre de la mesa, un cop passat el dia electoral, es troba malament i resulta que el covid ha fet niu als seus pulmons, no podrà denunciar el govern de ser culpable de la infecció mentre complia amb el seu deure de ciutadà exemplar. I per què no podrà fer-ho? Doncs perquè no podrà demostrar que els dies abans ―des de que li van fer la pe-se-erre o el test de sang «lent» fins al diumenge electoral― no va estar en contacte amb el virus a causa, segur, de la seva vida dissipada. Que ja sabem que els mortals, que no pertanyem a la classe política, som una colla d’irresponsables.

Si fessin el test d’antígens ràpid en el mateix col·legi electoral uns minuts abans de començar, i l’endemà el president o els vocals es trobessin malament, la possibilitat d’haver-se infectat mentre estaven a la mesa seria molt alta ―o alta del tot― i això no convindria gens als nostres manaires. Us imagineu l’allau de denúncies i d’indemnitzacions a les que s’haurien d’enfrontar? A més, ja sabem que la culpa és sempre del ciutadà que no els fa cas…

  Diguin-me que soc molt recargolada, però el meu Eusebio, al cel cia, sempre deia: «Pensa mal i no erraràs» i jo me’l creia a ulls clucs, i si fos viu, encara me’l creuria.