La nena s’hi va empenyar, com que era el seu sant, va voler que ho celebréssim així, i tenint tres dies de festa no m’hi vaig poder negar.

A mi, la veritat sigui dita, no em feia cap gràcia això d’agafar un avió. Amb l’Eusebio ens havíem fet tips d’anar al camp d’aviació amb la Merceditas. Era una manera de passar el diumenge al matí, veient com sortien i aterrissaven els avions. Feien aquell soroll eixordador, però a la nena, com més fressa més hi disfrutava!

Pues, com els deia, em va portar a Menorca. Jo m’hagués estimat més anar a Mallorca, per allò que era on volíem anar amb l’Eusebio, de viatge de bodes. Sempre dèiem que si ens tocava la loteria hi aniríem. Això sí, amb barco perquè el meu home tenia vèrtics i les altures el marejaven.

Ara, que els haig de dir que Menorca em va agradar molt. Una mica pla, potser. I em feia la sensació que si corríem massa per la carretera –la nena va llogar un cotxe perquè té carnet de conduir- ens estimbaríem dalt de baix, per algun penya-segat… Com que no hi havia cap muntanya que ens pogués aturar, em feia por que no arribéssim al mar sense voler….

Però no pateixin, tot va anar molt bé. L’avió em va fer una mica de cosa a la panxa quan va pujar amunt i els seients, la veritat, una mica  apretats;, sort que el viatge va ser curt. No vaig tenir temps ni de passar el rosari sencer que, pel micròfon, ja ens van dir que ens havíem de lligar!

I la sobrassada! Res a veure amb la que compro a plaça! Sempre em diuen que la porten de Mallorca directament, però no m’ho crec. Sí, ja sé que em direu que jo no vaig anar a Mallorca sinó a Menorca, ja ho sé… però la sobrassada sigui de l’illa que sigui és molt més sabrosa. I això que no em convé gens menjar-ne, perquè tinc grassa a la sang, saben…  ara no em surt la paraula… i el metge m’ho té prohibit. Però, un dia és un dia, i si les coses es mengen de gust, no poden fer mal de cap de les maneres.  

Ah! i a tot arreu m’entenien quan parlava en català. I això que la Merceditas m’havia dit que des d’aquest any, a les escoles de les Balears els mestres havien de parlar en castellà als nens… Es veu que els que els manen diuen que si no, falten a la llei. Sempre es treuen lleis de la màniga, sobretot, si és per fer callar a qui sigui. Però, quin mal d’orella els fa, el català… o el menorquí o com vulguin dir-ne? Quan Franco vivia ja ens ho van prohibir, oi? però, ara? Per mi que n’hi ha molts que encara no s’han enterat que fa anys i panys que el generalísmo és mort i enterrat… o potser ha ressucitat, com Nostro Senyor el tercer dia … 

Però, bueno, com que jo no hi entenc i no tinc estudis, millor no bado boca.

Una cosa sí que els vull dir: em sembla que m’apuntaré a això de l’insersu o com se digui, perquè m’ha agradat molt això de viatjar. La Merceditas sempre m’ho diu que ho faci i ara em dono compte que anant pel món es poden aprendre moltes coses. I és que l’Eusebio sempre deia que si no tenies mundo no eres ningú, i segur que tenia tota la raó del món! (Ui! quants “mons” m’han sortit en poca estona…!)