Jo he decidit que sortiré en totes les franges horàries que el Ministre català de les Malalties ha esmentat, a veure si n’encerto alguna!

Ja sé que sóc una “ignoranta” i he anat poc a escola, però per més “empenyu” que hi he posat no he tret l’entrellat de a quina hora puc anar al carrer, ni si hi he sortir per fer-hi esport, per anar amb patinet, per passejar vorera amunt i vorera avall o per anar a buscar una barra de mig però no un pa rodó llescat.

Així doncs, com que «qui no s’enginya no viu», que deia el meu Eusebio, al cel sia, i encara que d’estudis, no en tinc, però de ganes de sobreviure el virus de la corona ―o com se digui― sí que me’n queden, ja m’he empescat què faré.

Els ho explico: m’he preparat una bossa amb un xandall, unes vambes, una pilota, una nina, una bossa de roba pel pa i una gorra amb visera. Que he sortit a l’hora de l’esport?, ja tinc l’equipament; que toca passejar la canalla?, les joguines a punt; que he ensopegat l’hora d’anar a comprar?, la bossa del pa farà el fet; que em toca passejar?, protecció del sol al cap. El que no hi he posat és el vestit de bany perquè el mar em queda a més d’un quilòmetre d’on visc. O potser, la distància ja no compta? Bufff! Quin embull!

Mirin, jo faré allò de «a Roma fes els que els romans fan» ―això ho dic jo― i aniré fent segons vegi… I els recomano, sincerament, que facin el mateix…