Molt bé, ja hem portat no sé quants refugiats a València i els hem donat un permís de quaranta-cinc dies per quedar-se al país. Que bons que som! Me’n faig creus de tanta caritat cristiana que ens desborda!

I algú em pot dir de què els hem salvat si d’aquí quaranta-cinc dies els tornarem a la guerra i misèria dels seus països o, encara pitjor, els internarem en aquests centres que tenim a cada ciutat que son pitjors que la Model sota el franquisme? Però si els donem menys dies que els que fa que fugen!

Sí, ja sé que em diran que no tinc raó, que la humanitat del nou govern no té ni fi ni compte, que han fet una bona obra i que són més exemplars que les historietes de Folch i Torres; però a mi em sona a propaganda pura i dura… com els ho diria?… Em sona al que es fa amb aquells soldats que quan els fereixen els porten a l’hospital de campanya perquè els curin i així puguin tornar al camp de batalla per tal que els matin amb totes les garanties que de salut estan bé!
Que el meu Eusebio sempre deia «Almoina que es fa secreta és accepta i molt perfecta», Però molt em temo que quan es fa amb tant de bombo i plateret, de perfecta, res de res, més aviat diria que «interessada»… Interessada pel rendiment que en treuen els que s’han posat les medalles, que de ganes d’acollir ja fa temps que sabem que no en tenen cap ni una, i només estan esperant amb candeletes que s’apaguin les càmeres de televisió per fer el que els passi per la barretina amb els que han salvat del mar. Tant de bo m’equivoqui, però com que la mentida no té peus, ja m’ho diran si tinc raó o no…