Ufff! he rebut de totes bandes perquè sóc massa pessimista, perquè sóc una exagerada amb el que vaig escriure l’altre dia, vaja! i “!que no estamos tan mal!” m’ha etzibat el dels cinquè que es un culé empedreït i laportista, claro

Pues, que volen que els digui? Aquests dies he comprat el diari ―sí, no he llegit els endarrerits com faig sempre― i el reguitzell de notícies no em conviden a l’alegria, que diguem…

A l’Ada Colau, la insulten a la televisió i el periodista que ho fa es torna a asseure a la poltrona, després d’uns minuts de cara a la paret, i no passa res…. A alguns membres de la família reial se’ls considera “irresponsables” i se’ls exclou de ser jutjats pels seus actes com a la resta dels mortals i no passa res… L’Esperança Aguirre infringeix la llei, fuig de la policia, es posa com un gall de panses i no passa res…. En Millet i cia, que són lladres confessos, continuen lliures i no passa res…. El ministre Montoro s’equivoca de mig a mig en les seves declaracions i per a més inri hi fa conya, i no passa res…. Els socialistes catalans voten que no a una proposta que ells mateixos van incloure en el seu programa electoral i no passa res… El bisbe madrileny per excel·lència ens amenaça amb un retorn a la guerra civil i no passa res… La policia filtra les fotos dels jutges que estan a favor del dret a votar democràticament i no passa res… Un taxista de Barcelona porta un client allà on li demana i, com que és un club nocturn, el multen per “favorecer en el espacio público el consumo de servicios sexuales” i no passa res…    

D’acord, potser no tornaran a separar homes i dones en els enterros, però no creuen que tot plegat fa pudor de socarrim? Pessimista? Potser sí, però és que ja n’he vist de tots colors, i aquests grisos i negres em recorden… em recorden…