Ara sembla que tothom es justifica escampant als quatre vents que mai no es va dir que es llancés un test a l’agent ferit, sinó que va ser una pedra. Bueno, perdonin, que potser no saben de què els parlo… o potser sí, perquè crec que vam ser molts que ens vam enganxar a la tele per veure el documental “Ciutat morta”. I amb tot el que van explicar, a Barcelona, més li valdria està morta i enterrada, però de vergonya! Fins i tot la Trini, la portera de l’onze, que no mira mai el Canal 33 ―perquè diu que és per a gent amb estudis―, em va venir ben esborronada!

A mi, però, em va quedar un dubte: quantes persones calen per llançar una pedra? I quina punteria s’ha de tenir des de l’Hospital del Mar per tocar algú que està a la vora del Palau de la Música? Devia ser una pedra com la que havia d’arrossegar, Sísif, muntanya amunt, perquè se n’acusés cinc persones, no els sembla?

Vinga, va, siguem serios. Ja poden anar discutint de si va ser un test o una pedra, però, a ningú no l’estranya que s’empresonés tanta gent? Si ara la justícia diu que no pot reobrir el cas perquè no es troba la persona que va llançar el test ―i parlen d’UNA persona―, per què van trobar natural que fossin cinc els que anessin a la garjola per una pedra?

I és que el meu Eusebio sempre deia: “Les trampes porten la mentida a coll”, i, en aquest cas, de trampes, se’n van fer un rato llarg… Ai, volia dir que “presumptament” se’n van fer,  no fos cas que m’acusessin, a mi, de llançar el test de la porteria estant…