Aquest matí, quan he vist la notícia en el diari del veí del primer segona ―que deixen sobre la tauleta de l’entrada― i he llegit que la policia feia guàrdia a la porta d’una impremta d’un poble tarragonès i escorcollava els treballadors que en sortien, m’he pensat que el diari era dels anys seixanta i que el repartidor s’havia confós i l’havia agafat d’un munt que havia quedat arraconat anys i panys en el magatzem del rotatiu. Intervenir i requisar material per a una votació? Al 2017? Persecucions d’aquest tipus en ple segle XXI a l’Europa que s’omple la boca de llibertats de tot tipus?

Pues sí senyors, la notícia és d’ara mateix, d’abans d’ahir! A mi, però, m’ha fet recular més de cinquanta anys. Sí, quan el veí del tercer segona ―que encara tenia marques a l’esquena de les cremades de cigarrets patides a la Model després de ser empresonat arran d’una manifestació universitària― ens va demanar si li podíem guardar un pilot de papers que el podien comprometre. L’Eusebio ―al cel sia― va dir sí de seguida, però no va voler-los tenir a casa, per si de cas, i els va portar al poble i els va entaforar sota la palla a la cort dels porcs.

I ben fet que va fer, el meu Eusebio! Els grisos no van trigar ni una setmana a venir a escorcollar el pis del veí dels papers! I saben què vaig fer jo? Em vaig posar amb les cames eixarrancades davant de l’ascensor i els vaig dir que els veïns no hi eren i que jo no els podia obrir la porta sense el seu permís. L’Eusebio es va posar blanc com un llençol, i jo, talment m’hagués begut l’enteniment, no vaig parar de cridar com una possessa fins que van girar cua. Els policies ―que no s’esperaven que una dona de poble, una pobra portera sense estudis, se’ls encarés― es van pensar que no hi era tota i que tenia un atac dels forts, i van dir que ja tornarien una altra estona amb un infermer, i aleshores res ni ningú no els aturaria.

Jo, aquell dia, vaig tornar a néixer! Ja ho crec! Encara ara em faig creus de què em va agafar! Sort que em van prendre per boja, perquè si no, m’hauria podrit a la garjola.

I ara em pregunto, els de la impremta del poble de Tarragona s’hauran de fer passar per guillats, també? I també s’hauran d’eixarrancar? Perquè no em diran que no és ben trist que l’any 2017 el que es preguntava i es contestava el meu Eusebio, allò de: ‹‹Justícia? Deu nos en do i Deu nos en lliuri, que justícia extremada és injustícia provada…›› encara sigui vigent i que la policia judicial no tingui altra feina que intervenir i requisar material per a fer una votació.