Bueno, em  vinc a referir a les dones enamorades que delinqueixen i que són infantes i tenen d’advocat aquell senyor tan important que diuen que és un dels pares de la Constitución… Sí, un d’aquells caps pensants que van escriure un pilot de folis plens de lleis i normes, on s’hi diu que la llei és igual per a tothom i que la justícia no fa distingus, se’n recorden?

I nosaltres, com que som memos, apa! A combregar amb rodes de molí! Que es pensen que no tenim ulls a la cara? De veritat creuen que ens empassem que aquest senyor —tan cofoi amb la innocència de la seva reineta— n’ha tingut prou al·legant “un atac d’enamorament sobtat” per salvar la seva clienta? I ca, home! Que la sang tira molt, i si és blava, i si amb l’analítica hi va un aguinaldo d’un xec amb uns quants zeros a la dreta, encara més! Fins i tot, en aquest cas, al fiscal no li ha costat gens de donar un cop de mà a l’advocat defensor; l’únic que ha hagut de fer és no seguir cap de les directrius que hauria aplicat si la clienta no hagués sigut “reial”… I tot plegat no els fa molta pudor de socarrim?

Claro que potser ho han fet perquè l’esposa amantíssima del delinqüent Iñaki —a qui sembla que cauran un pilot d’anys entre reixes, que ja se sap que els homes no s’enamoren, només s’enconyen, i perdonin l’expressió...—, pugui anar a portar-li el fardell a la presó… Però no els fa pujar la mosca al nas que l’única dona del país, que delinqueix per amor i que queda lliure, sigui la “donya” que viu a Suissa? Perquè no em diran que la Pantoja no n’estava del seu Julián, oi? I segur que es deliria per portar-li un bon estofat de cigrons al talego…

I és que el meu Eusebio sempre deia: “A qui un castiga, a cent avisa”, claro que per als que porten corona, la dita deu anar al revés, oi?

NOTA: Posin, vostès mateixos, on pertoqui: PRESUMPTA/E/ES, i PRESUMPTAMENT, que no vull que m’empaperin, que jo sóc vídua i com comprendran, no estic enamorada d’un mort —ni d’un viu, tampoc, quina mandra!