Sí, ja sé què em diran: que servidora de vostès, una portera insignificanta, no pot referir-se a la nostra futura monarca, amb aquesta familiaritat… Però, que volen què els digui? Per a mi, és una noieta simpàtica, que s’explicava prou bé quan sortia per la tele i que feia el seu goig.

Si, ja sé que em diran que ara se’ns ha refinat molt i que camina com si s’hagués empassat un pal d’escombra, com fan les princeses enamorades. I, també, que ja ha après a callar, a saludar sense que li suï la mà i a dibuixar un somriure de plàstic, que li escau d’allò més, tot s’ha de dir.

Però, vostès creuen que n’està contenta, d’haver-se casat amb el xicot blau que diuen que és molt llegit i educat? Jo, sincerament, no la veig gota satisfeta. Quan no està de mala lluna, sembla que tingui el cap a tres quarts de quinze. Claro que, com no ha de tenir el cap a can Pistraus, una noia acostumada a fer la seva, sense demanar permís a ningú? I ara, no només ho ha de consultar tot a la sogra, sinó que ni sap el que li toca fer quan es lleva!

I també s’ha aprimat molt, i això fa posar de molt mala jeia. Me’n recordo que quan la meva filla, la Mercedites, feia règim, no se li podia dir res. Saltava com una llagosta amb qualsevol comentari que se li posava de través, i sempre la veies amb aquella cara de pomes agres. I no em negaran que la Leti sembla que tingui la panxa enganxada a l’esquena, oi? Potser si s’engreixés una mica, a la noia se la veuria més contenteta, no sé si m’explico, que quan passes gana, no ets bo per a res, ni per a ser princesa ni per a ser reina.

Jo me’n faig creus que una joveneta eixerida i moderna, prefereixi portar diademes i bandes de seda, com si anés a les monges, i fer genuflexions als sogres … Claro que males llengües diuen que és molt ambiciosa i ja se sap que la mar, com més té, més brama; i tant li fa presidir desfiles que eixugar mocs, si tot és per aconseguir el ceptre i la corona.

I tal vegada ningú no li ha explicat que “per molt que siguis poderós, sempre hauràs de fer de cos”, que deia el meu Eusèbio. I jo hi afegeixo, en la lengua del Imperio, perquè m’entengui la Leti:“Vivirt para vert…!”