Em va emocionar, sí senyor…!

I, per cert, ell, sí que era tot un senyor, encara que anés vestit amb un taparrabo i una manteta…

I mirin que la pel·lícula és llarga, però m’hi vaig ben enganxar.

La feien en una d’aquestes televisions que no surten al diari, i com que m’havia agafat mal de cap amb els crits del “Sálvame” —i és que sempre s’esbatussen!— doncs, això, vaig anar canviant fins a ensopegar amb aquesta d’indios. Però no dels caubois sinó dels altres, els del turbant al  cap.

El que els deia… aquest pobre home ho va tenir molt magre; això de NO tornar-s’hi, ha de costar molt!

Però, noi, al final se’n va sortir, sí senyor! I mira que fer-li la punyefla, li van fer, a ell i tots els que portaven túnica! Bueno, més que la punyefla; perquè de sang n’hi va haver molta… I que me’n diuen quan, tots en fila, anaven avançant perquè els atonyinessin? S’ha de ser molt valent i voler-ho molt, per no girar cua!

I no em preguntin per què; però la història d’aquell home —Gandi, em sembla que li deien—, em va sonar de força a prop…