Mira que en té, de barra! Com qui no vol la cosa m’ha dit que el dimarts 16 de juny a les 7 del vespre presentarà una altra novel·la a El Corte Inglés del Portal de l’Àngel de Barcelona… I com que jo tinc feisbuc —o com se digui— que si n’hi puc fer propaganda… I claro, quin remei!

Es veu que ha escrit un llibre d’una pobra noia que viu a pagès a principis del segle passat i que es diu Cendra viva —el llibre, no la noia— i que n’hi passen de tots colors. I què sabrà, la del setè, de què s’hi cou en una casa pairal perduda de la mà de Déu?  Però si ella no s’ha mogut mai de ciutat, si els seus pares ja vivien al pis quan jo em vaig fer càrrec de la porteria! Però si estic convençuda que es creu que la llet la fabriquen i l’envasen en una fàbrica i que els ous també ja surten en cartons de mitja dotzena!

Aquest llibre l’havia d’haver escrit jo, que ma mare va ser minyona d’uns senyors que tenien casa pairal dins del poble on vaig néixer, i sempre n’explicava de l’alçada d’un campanar! Bueno, contava només el que podia contar, perquè hi havia coses que eren massa gruixudes, o això ens deia…

Però, claro, com que jo no tinc estudis i no sé de lletra, no puc escriure llibres. I aquesta estufada del setè, com que va anar a la universitat, es pensa que sap de tot i que tothom li ha de fer reverències! Que ja ho deia el meu Eusebio: “l’abril carda la llana i el maig s’endu la fama.”. I jo, com que sóc la seva portera haig de fer el que em mana, però de reverències no n’hi faig n’hi una, i ca!

Pues recordin: el 16 de juny a les 19h. a El Corte Inglés del Portal de l’Àngel, Cendra viva de l’editorial Gregal. Ah, i ho presentarà aquella noia tan trempada que surt per RAC1 els dissabtes a quarts de nou del matí, saben de qui els parlo, oi? I la veritat, no sé si s’ho mereix, la del setè, que li tinguem tantes contemplacions…