I no em vinc a referir al manicomi, precisament…

Mentre faig l’escala sempre escolto la ràdio, i avui m’he quedat garratibada i esmaperduda! Què els sembla com parlo? És que vaig veure aquestes dues paraules en el full parroquial i me les vaig apuntar; no se sap mai quan es poden menester paraules tan escaients… Ui, ja n’he dit una altra!

Pues això, he sentit que els Nuñez ―pare i fill― menjaran els torrons a casa! S’imaginen? Però si fa quatre dies que van entrar a Quatre Camins!

I en Millet encara no ha deixat de cantar les nadales davant el pessebre del xalet de l’Ametlla… I penja d’un fil que el manava a Mallorca no torni a convèncer al jutge que ell, com els torrons, vol tornar a casa per Nadal. I si continuo, la llista no té fi ni compte…

Claro que els Nuñez estan acusats de suborn i ja no deu venir d’una mica, dic jo… I en Millet es va auto inculpar, però res, de xavalla… que ja saben que la calderilla sempre fa nosa a les butxaques dels trajos i potser en altres mans pot fer més servei… I al palauet de Palma, qui sap si no hi falta algun quadro, que quan algú influent se n’encapritxa no tens més remei que despenjar-lo, ja se sap, per allò dels favors…

I és que ja deia el meu Eusebio: “Amb dinerets, torronets i amb pessetes, caixetes” pues ja saben, això… I que Déu hi faci més que nosaltres! Que servidora de vostès no té estudis, però ulls a la cara si que en té i, de vegades, servidora, s’estimaria més ser cega…!