Si volen que els ho digui, encara no n’he tret l’entrellat. Ai, perdonin, que no deuen saber de què els parlo, oi? És que fa temps que estic tan capficada per esbrinar-ho que fins i tot m’he oblidat de vostès. No els he escrit ni una ratlla, però, m’han de comprendre, les meves cabòries són d’aquelles que demanen concentració, meditació i un retiro del món mundial…

Que encara no saben que és el que m’amoïna? Ai, quin cap el meu! Pues resulta que no entenc, per exemple, que després de fer manifestacions a Paris, demanant la llibertat d’expressió, els mateixos que portaven la pancarta a primera fila, ara aplaudeixin i demanin la presó per als que diuen ―sí, diuen o canten!― coses que no els agraden. No serà que només volien passar un cap de setmana romàntic a la ciutat de l’amor amb l’excusa d’uns ninotaires?

No entenc, per descomptat, tampoc, com d’una brutal violació múltiple en diuen plaer i xerinola, ni com un jutge pot dir barrabassades i continuar jutjant a tort i a dret com si res. Claro que entre els energúmens hi havia gent uniformada… No serà que vivim en un país on encara els masclets ―i més si van armats― i la seva cort celestial creuen en allò del mando y ordeno i en les dones en casa y con la pata quebrada?

No entenc, de cap de les maneres, que unes piulades facin demanar dimissions i que una senyora ―o no― amb responsabilitats polítiques pugui dir «que se jodan los jubilados» i no només es quedi tan ampla sinó que continuï en el càrrec. No serà que els que ens manen ja tenen les seves pensions reposant en algun banc d’una illa plena de rèptils i no els convé que els caimans s’esvalotin?

I el que ja no entenc gens ni mica és que els polítics que s’han de quedar a l’oposició reclamin als que guanyen les eleccions que s’oblidin dels seus i governin només per als que no els han votat. No serà que ens volen fer creure que ells serien tan bons ―o tan ximplets― que ho farien, si guanyessin? I això sí que no cola, que d’això jo en dic voler-nos fer combregar amb rodes de molí i tractar-nos de beneits del cabàs.

I és que el meu Eusebio, al cel sia, sempre deia: «farà pla bé bones osques el que vulgui collar amb cargols sense osques»… Però per més que «del mentider i el seu mal, qui té seny no en fa cabal» costa anar-les engaltant totes, no creuen?