Sí, ja sé que sóc una ignoranta i que no tinc estudis, però curiositat sí que en tinc, i molta!

Pues, ja fa dies –per no dir mesos o anys!− que els que ens manen ens diuen que ells no poden fer res del que se’ls demana, perquè les lleis no els ho permet. Pobrets! No poden satisfer cap petició de qui els paga el sou. Quina pena em fan! I quin disgust en deuen tenir! No et fot…

Quan es tracta de millorar les condicions dels sense sostre, ells diuen que no ho poden arreglar, perquè la llei no ho preveu. Quan els preferentistes a qui van robar els estalvis reclamen el que és seu, els polítics no hi poden fer res, perquè la llei no ho preveu. Quan els trens de rodalies tenen retards de gairebé anys i panys, els polítics no hi poden fer res perquè la llei no ho preveu. Quan els electors demanen que es canviï la llei, els polítics es lamenten que aquest canvi la llei no el preveu. Això si, quan els que paguem impostos religiosament demanem que els polítics facin el mateix, la llei preveu que els puguin evadir…

Per què ens gastem tants milions d’euros en els sous dels polítics? Si la seva única feina és dir que “la llei no ho preveu”, amb una cinta magnetofònica en tindríem prou, no els sembla? I amb quatre legisladors, quatre jutges i un quants “grisos” estaríem al cap del carrer. De fet, només es tracta de fer complir la llei, oi?

He buscat al diccionari la paraula “política” i he vist que volia dir: “ciència i art de governar”. I jo diria que molt art tenen els polítics de casa nostra per passar el mort a la llei! I de ciència infusa també semblen tenir-ne molta, que les seves respostes acostumen a ser d’inspiració divina… o diabòlica, segons com es miri.

I jo em pregunto: no serà que el polítics que ens manen són els qui fan les lleis a la seva mida? Que ja ho deia el meu Eusebio: “Qui mana governa i qui governa fa la llei” I si “governar”, segons el diccionari ―ja veuen que he aprofitat la meva visita a la biblioteca del barri ―significa: “dirigir la conducta d’algú o d’alguna cosa”, ja hi poden pujar de peus que els nostres polítics s’apliquen d’allò més a dirigir la conducta del seu ramat. El que no tinc tant clar és que no se’ls esgarriï alguna ovella pel camí…