No sé pas on anirem a parar! Ara resulta que el pinyac que va rebre el senyor que mana molt en un partit polític era per una bandera bruta! Si jo hagués de fúmer plantofada a tots els veïns de l’escala que l’empastifen més del compte, no donaria l’abast!

Però, si volen que els digui, el fet d’haver de repartir clatellots a tort i a dret a qui llenci papers a l’ascensor no és el que més m’amoïna, no!, ni de lluny! El que sí que em fa ballar el cap és pensar que em podrien acusar de ser jo la culpable de la violencia i la crispació política i social ―així ho anomenen els que  hi entenen― de tot el món mundial.

Perquè, vostès creuen que la bufa que va rebre el senyor que mana molt en un partit polític és un senyal que vivim esbatussant-nos dia i nit, perquè uns voten naps i els altres cols?

Aleshores, em pregunto jo, de què és senyal l’assassinat de la dona ―al cel sia― que feia de política a Lleó? Com a mínim que estem en guerra!, i d’això, Déu nos en guardi!

I pensar que quan el meu Eusèbio m’aconsellava, tot fent broma: «Mentida diguis i no te’n desdiguis», a mi, no em feia cap gràcia… Veig, però, que no era pas una facècia, i tant que no! Perquè, no s’adonen, vostès, que molts dels nostres polítics ho segueixen al peu de la lletra?