Si el meu Eusebio hagués pogut veure aquest onze de setembre!  Semblava el del setanta-set, llavors sí que hi vam anar junts i quin goig que feia veure tantes banderes catalanes. Aquest any hi he anat amb la Merceditas.

També n’hi havia moltes de banderes, però la majoria portaven l’estrella, la dels independentistes, m’ha explicat la nena. A mi m’és ben igual la que portin, mentre sigui catalana, claro. I lo maco és veure tanta gent al carrer, i molts de joves i nens petits, no es creguin!

I és que tothom n’està fins al monyo de que ens vulguin fer combregar amb rodes de molí, de que ens toqui ser els paganos de tot i que, a sobre, ens facin mala cara i ens diguin de tot. Ah! i tu a aguantar i no se t’acudeixi portar-los la contrària i defensar-te, que et diuen que ets un mal patriotai un mal demòcrata… Per mi que això de la “democràcia” els val per tot…

I, a sobre, ara, els de la capital, semblen que pateixen molt per nosaltres perquè, si aconseguim el que volem, potser ens faran fora del Mercat Comú i ens adverteixen que potser no ens en podrem sortir tots sols i diuen que anem enganyats… A bona hora els vénen les preocupacions! Que ens deixin tranquils que ja ens espavilarem!

I diguin-me càndida, però sense ningú que ens manés també faríem camí i arribaríem a puesto; en aquesta Diada s’ha vist ben clar que no ens calen capitostos!

Perquè, la veritat, qui ens manaria…? Si mirem els de casa, tots diuen que volen el mateix i tots s’esbatussen i així no arribarem enlloc. Tant costa posar-se d’acord quan es vol el mateix? Claro que això de manar és molt llaminer i qualsevol deixa la poltrona, oi?

Però, ja se sap, que als que ens toca passar per la feixa de baix, ningú ens pregunta res, i mira que altra cosa potser no, però d’experiència i d’idees en tenim!

Pues que ens queda? Sortir al carrer i cridar… i potser algun dia, quan en tinguem els dallonsis plens –i perdonin que ho digui així, però és el que sempre deia el meu Eusebio-, pues això, quan n’estiguem fins més enllà del capdamunt, que no s’estranyin si la gent no en fa alguna altra de més grossa. És que tot plegat ja passa de castaño oscuro!