Home » Retalls publicats

cabecera

Retalls publicats

Voleu fer un tast de “Entre dos fills”? Aquí en teniu uns fragments…

Fragment 1 Entro a classe sense tocar ni quarts ni hores, amb vint minuts de retard, i quan els alumnes ja es preparen per marxar. Em noto un nus a l’estómac. Em disculpo i em poso a gargotejar a la pissarra el present simple del verb play. Força absurd, ho reconec, però necessito tranquil·litzar-me; no…

Un tastet de “Cendra viva” de l’editorial Gregal (2015)

Un primer fragment… Em llevo d’hora perquè vull parlar amb la Cisqueta, abans no ho faci la mamà. Me’n vaig a la cuina, però no hi és. M’escalfo una mica de llet. Fa fred i es nota que la cuina econòmica és acabada d’engegar i la llenya encara no crema amb força. Quan la llet…

Un “tastet” de les “Petites històries al replà de l’escala”

Sóc la Secundina, servidora de vostès. Bueno, en sóc més dels veïns de l’escala, la de la porteria del número tretze, però vull dir que si algú de vostès m’ha de menester, estic, també, a la seva disposició. Doncs, resulta que el president de la comunitat em va venir l’altre dia per preguntar-me si em…

“El món per un forat”- XX Premi de Narrativa Ciutat de Manlleu (2014)

www.manlleu.cat/la-ciutat/premi-de-narrativa-ciutat-de-manlleu.htm  

Un “tastet” del relat amb el qual he guanyat el XX PREMI DE NARRATIVA CIUTAT DE MANLLEU: “El món per un forat”

                 ENTRE LES REIXES ―Te tracten bé? ―li va preguntar l’arreplegat, que malgrat que s’anomenava Lari, pocs el coneixien pel seu nom. D’ençà que el varen recollir els avis d’en Valentí, allà on anava era l’arreplegat de Can Torrentada. ¾Què voleu que us digui? Que em tracten a cos de rei? ¾va etzibar-li en Valentí,…

Menú degustació de “London is London”- Témenos edicions (2013)

 S’havia anat fent fosc i l’aigua del riu es movia al ritme de les llumenetes dels pocs vaixells que hi havia avarats. Es van asseure en un dels bancs de ferro ―amb potes en forma d’esfinx egípcia―, encarats a l’aigua, i la conversa que havien engegat des que s’havien posat a caminar es va anar…

La mort i la quotidianitat

(Capítol VII – “La mort, una lliçó de vida?”- Editorial Mediterrània, 2005) El mestre diu: Els càrrecs més alts ocupats per homes ordinaris, els ritus executats sense meditació, els morts honrats sense veritable aflicció: com es pot aguantar un espectacle així![1] L’Administració, amb totes les lletres, fa com si obviés el que representa una pèrdua…

Necessitar ajuda, jo?

 ( Capítol VI -“La mort, una lliçó de vida”- Editorial Mediterrània, 2005)   Res no és mesquí ni cap hora és isarda, ni és fosca la ventura de la nit. I la rosada és clara que el sol surt i s’ullprèn i té delit del bany: que s’emmiralla el llit de tota cosa feta.  …

Les morts que no enterrem

 (Capítol V – “La mort, una lliçó de vida?” -Editorial Mediterrània, 2005)                                 Com la boirina que s’aclofa Quan ve la nit, o com la rima d’una estrofa sense sentit; com una cinta de coqueta En un mirall, o com el vol d’una oreneta sobre la vall; com una mica de música quan ve la son,…

Dramatització i valors

(Article publicat a “Revista Catalana de Pedagogia”, 2002) Actualment, com poques vegades a la història de la nostra societat, la gent responsable es planteja el gran problema que significa la transmissió de valors: què fer, com fer-ho per transmetre valors? És per això que, primer de tot, cal que parlem de com capten els valors…

Funcionària de carrera- (Conte)

Segon Premi XVIII Concurs de Narrativa Literària Mercè Rodoreda- Molins de Rei, 2008. Publicat dins “Bellesa de l’inútil i altres narracions”- Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008. –          Com es diu, si us plau?- li va preguntar el conserge, des de darrere el taulell, sense aixecar els ulls del diari. –          Cristina Escarp Calí…el meu…

Quan s’enfonsa el pal de paller

(Capítol  IV- “La mort, una lliçó de vida?”- Editorial Mediterrània, 2005)                                                             Crec que Jesús és Déu. El cor m’ho diu                                      i, enamorat, segueixo sa Doctrina.                                     No vull saber la causa ni el motiu                                     De res que hagi dictat sa veu divina;                                     Vull creure refiat, cluca la nina,                                     El cor rendit, l’enteniment passiu.                                     Senyor, sóc un…

Les diferents cares de la mort

  (Capítol III de “La mort, una lliçó de vida?”, Editorial Mediterrània, 2005).                                                                                                        Quan ja no pugui perdre’m                                         més en la neu i vegi                                         llums i cel de sortida                                         damunt l’esglai dels boscos,                                         sentiré fatiga                                         del caminant pel somni                                         de la font i la casa,                                         benigna olor de terra                                         i pa llescat a taula.                                         Aleshores,…

La mare se’ns ha llunat – (tercera i última “entrega”)

La Sra. Mercè es va quedar extasiada davant el cartell d’entrada de l’establiment. Quan anava per la segona línia, on hi posava els preus, una veu masculina va interrompre la seva concentració. –          Perdoni, vostè és nova, oi? –          Què vol dir nova? – va contestar-li la Sra. Mercè, una mica molesta. –          Disculpi, si…

La mare se’ns ha llunat – (segona “entrega”) …

El taxista que havien avisat perquè acompanyés la pacient a casa ja havia arribat a la consulta. La Sra. Mercè, amb el cap emboirat a causa del sedant que li havien administrat, no va ser capaç de recordar la seva adreça, per això l’infermera, de mala gana, va haver de tornar a treure la fitxa,…

La mare se’ns ha llunat- (Conte per “entregues”…)

Tercer Premi III Concurs de Narrativa Breu “Dones”-Ajuntament   de Palafrugell, 2007- Publicat dins “A-dona-te’n”, 2008 –   –  Però vostè ja sap per què és aquí, oi?- li va preguntar el psiquiatre de bata blanca, des de darrere de la taula. La Sra. Mercè, com si fos la primera vegada que el veiés, se’l va…

De la mort, ni parlar-ne!

 (Capitol II, “La mort, una lliçó de vida?”, Editorial Mediterrània, 2005)                                  Estic cansat de tu, domini fosc I tempestat de flama. M’exaltaré damunt els horitzons I trauré les banderes al desert De la darrera cavalcada. Reina d’aquestes hores, ara véns Tota brillant, armada. Inútil desesper del vespre! L’alba S’acosta ja amb l’espasa, I l’ardor temerari…

Comments are closed.