I saben què els dic? Pues que no tinc cap pressa per tenir-la arreglada, no senyor! Primer —haig de reconèixer-ho—, em va entrar una tremolor que vaig pensar que m’havia pujat la grip, de cop, com allò que els passa als borratxos quan els treuen la beguda, ja m’entenen… Però un cop passada la primera nit sense tele, em vaig llevar d’allò més bé.

I després d’esmorzar, em vaig arribar a la biblioteca de la vila i m’hi vaig passar tot el matí. Saben que hi ha molts llibres per llegir? Me’n faig creus de tot el que m’he perdut tots aquests anys de sentir crits a la caixa tonta —i ben tonta que és, ara me n’adono!—, i de quedar-me embadalida mirant com s’esbatussen gent que no conec de res. I les notícies? em diran… Com sap què passa pel món? Pues això rai!, amb els diaris que llencen els veïns i que jo aprofito per posar a terra, quan frego l’escala, en tinc prou i de sobres per saber totes les calamitats del món mundial i totes trapaceries que fan els que ens manen.

Pues com els deia, n’estic més que satisfeta de no tenir tele. Ara he recuperat la ràdio, i totes les tardes, mentre faig ganxet, escolto un programa que em fa riure molt. I quan me’n vaig a jóc, m’enduc un dels llibres que he tret de la biblioteca i m’ho passo d’allò més bé. I és que el meu Eusebio ja m’ho deia: “Qui savi es vulgui dir, molts llibres ha de llegir!”. I jo, la veritat, sàvia sàvia no m’hi vull tornar, però aprendre coses noves, sí; i amb la tele, tot el sant dia engegada, l’única cosa que feia era tornar-me cada dia una mica més sorda.