Home » Llibres Publicats

Llibres Publicats

Si t’interessa algun dels meus llibres, envia’m un email a maria@mariavilanova.cat


Anaïs sota les voltes  - Maria Vilonava i Vila-Abadal

Anaïs sota les voltes

La Jana, una jove barcelonina, arriba a Ciutadella (Menorca) a les acaballes del 2005 per prendre possessió de la casa familiar on solia passar els estius quan era petita i que no ha visitat des de fa anys. Té la intenció de quedar-s’hi fins que enllesteixi la recerca sobre la vida i obra de l’escriptora francoamericana, d’origen català, Anaïs Nin, que l’editorial per a la qual treballa li ha encarregat.

Un cop a l’illa, i a mesura que avança en la investigació literària, es retroba amb una part de la seva història familiar que desconeixia. Aquest descobriment l’obligarà a afrontar uns fets del passat que li canviaran la mirada sobre la seva vida i el seu entorn.


Entre dos fills - Maria Vilonava i Vila-Abadal

Entre dos fills

Es pot continuar estimant qui t’ha clavat una daga a l’ànima i t’ha arrabassat el que més estimaves? Es possible sobreposar-se al dolor punyent d’una pèrdua sense remei, per tal de desafiar el dol, l’oblit, l’odi, la incomprensió del drama, l’atorgament del perdó, l’acceptació del que ha passat?
Entre dos fills és la història verídica que la mare d’un antic alumne de la Maria Vilanova i Vila-Abadal va confiar a l’autora, perquè l’expliqués al món. Un relat per conèixer els límits del nostre amor i la nostra compassió. Tots podríem trobar-nos en el lloc d’aquesta mare.

‹‹Un cop de puny a l’estómac que explica el valor, el desconsol i l’amor incondicional d’una mare.››
IRENE TORTÓS-SALA- Llibreria l’Altell
‹‹Per llegir d’una tirada, amb el cor encongit i la mirada atenta, sentint el dolor, la compassió i la fortalesa de les protagonistes.››
SÍLVIA MUNTANÉ- Saltamartí Llibres
‹‹Un relat esfereïdor que ens fa reflexionar sobre l’amor incondicional d’una mare pels seus fills.››
OLÍVIA PASCUAL- Llibreria l’Aranya


Cenda viva  - Maria Vilonava i Vila-Abadal

Cendra viva

La Josefina, una dona jove nascuda a finals del segle XIX en un poble del nostre territori, està casada amb un hereu i viu a la casa pairal de la família del seu marit. El seu home treballa i viu a ciutat, i ella s’està al casalot amb l’única companyia de la Cisqueta, una vella minyona, i on rep les esporàdiques visites de la seva sogra.

Un esdeveniment colpidor i la descoberta d’alguns secrets d’ambdues famílies – la seva i la del seu marit – obliga la protagonista a haver d’afrontar, tota sola, uns fets del passat que enterboleixen la seva vida de casada.

Cendra Viva està narrada en primera persona i en temps present i ens transporta a principis del segle XX. Ens presenta una jove protagonista, que en els seus primers anys de matrimoni ha de lluitar contra els prejudicis de l’època ―socials, familiars, religiosos, culturals i polítics―, dels quals ella n’és, també, una víctima.


Petites històries al replà de l'escala - Maria Vilonava i Vila-Abadal

Petites històries al replà de l’escala

La Secundina, la portera del número 13, sap que ha d’obrir els ulls, parar l’orella i no badar boca. La vida dels veïns no és assumpte seu i encara menys escampar-ne els detalls; que el seu difunt marit, l’Eusebio, sempre li deia que “la paraula més ben dita és la que no se publica”; vaja, allò que si els mots són de plata, el silenci és d’or.

Però un bon dia li demanen de fer un reportatge de la seva feina per a la televisió local, i, és clar, alguna cosa o altra haurà d’explicar, perquè aquells xicots de la càmera a coll, no esperen pas que es quedi muda, oi?

Així doncs és com coneixerem la història de la Remei, de l’Enriqueta, d’en Manel, i de tots els altres que viuen en els replans de l’edifici on la Secundina vigila la porteria. I que consti que de tafanera no n’és pas, però si li estiren la llengua, què ha de fer…?


El món per un forat

El món per un forat és un relat sobre el període de la Guerra Civil i els anys de la postguerra, i sobre la manca de llibertat. Encara més, diria jo: sobre la manca de llibertat i sobre la violència exercida contra la causa de la llibertat i sobre els efectes que tot plegat comporta en el capteniment de les persones.

Situats en l’indret de Vidrà, ja a les envistes de la Garrotxa, i amb moltes característiques del llenguatge del català més septentrional, el relat avança lleuger, amb fluïdesa, amb missatges i interpretacions clars. Res no hi és sobrer.

L’ambient que ens presenta és, en efecte, el de les privacions i de la brutor moral, i deixa a la vista les sinuositats de la conducta humana: la hipocresia, la cobdícia, la covardia. No cal dir-ho, el relat és dolorós perquè el dolor és viu. La veritat fa mal, cou. I la por també. La por –i en particular la por de la violència– és una por que continua, que costa de guarir, és una por viva.

Aquest és un llibre amb punxes. Amb punxes i barrots. Realitat deformada, volgudament deformada i simplificada per part de qui ens lleva la llibertat i ens la vol continuar llevant. Contra tot aquest estat de coses, la resposta, ens ve a dir l’autora, no pot ser altra –no n’hi pot haver cap més– que la de la cultura, cultura i educació. Un no a la injustícia. Un sí a la llibertat.

(del pròleg de Jordi Dorca)


London is London - Maria Vilonava i Vila-Abadal

London is London

Som als anys 70, Londres és una ciutat plena de vida i de color on els moviments socials, els hippies, les llibertats democràtiques, la cultura i la contracultura dibuixen un panorama engrescador, on tothom pot fer-s’hi un lloc.

Barcelona, per altra banda, és una ciutat grisa, fosca i oprimida sota el franquisme on els moviments clandestins, la cultura silenciada i els que pateixen la manca de respecte per als drets humans sobreviuen amb una única esperança: la mort del dictador.

La Bet, una jove barcelonina, viatja a Londres, l’estiu de 1974. Tan bon punt hi aterra, s’adona que vol quedar-s’hi una temporada, malgrat que no disposa de recursos econòmics i corre el risc de no sortir-se-n’hi.

A la capital londinenca descobreix una nova manera d’encarar la vida ―lluny del constrenyiment de casa seva― que la fa madurar en tots els aspectes: personal, social, cultural i polític. A poc a poc va creixent i va modelant la seva personalitat, tot prenent consciència del que significa viure amb llibertat per prendre les pròpies decisions i assumir-ne les conseqüències.

Alguns dels fets que es relaten en aquesta novel·la ―la qual transcorre a les acaballes de la dictadura franquista―, ens poden sonar força propers i actuals; tal vegada, massa, malauradament…


La mort, una lliço de vida? - Maria Vilonava i Vila-Abadal

La mort, una lliçó de vida?

No és gens fàcil enfrontar-se amb el gran enigma de la mort, i no d’una manera teòrica, sinó quan l’has tastada molt de prop. L’autora s’hi ha hagut d’enfrontar, perquè en poc temps ha sofert la defunció de diverses persones molt pròximes. Aquí ens en parla i comparteix amb nosaltres la realitat viscuda, sense morbositat ni sentimentalismes, però no volent, tampoc, fer gala d’una serenitat que seria poc creïble després de l’experiència que ens narra en aquest llibre.

En cap moment no ens pretén alliçonar. Fixem-nos que la paraula «lliçó» del títol va seguida d’un interrogant, com tots els molts altres que apareixen al llarg dels comentaris a què li donen peu els records del passat recent. En el relat apareixen el dolor i la perplexitat, i també les queixes, i fins i tot les denúncies. I no hi falten tampoc reflexions profundes, experiències positives i adquisicions valuoses que ens impressionaran i emocionaran i, possiblement, ens ajudaran en situacions que, com ens diu l’autora, no són excepcionals, ja que tard o d’hora tots patim la pèrdua d’algú proper que estimem.


Secundina i acció! - Maria Vilonava i Vila-Abadal

Secundina i acció!

La Secundina ―la portera del número 13― puja a l’escenari amb alguns dels veïns de les seves “històries del replà de l’escala”. Sí, tal com us ho dic! I us convida, a tots, a fer-ho amb ella: professionals, aficionats, aprenents, amants del teatre… Deixeu que els veïns de l’escala del número 13, amb la seva portera al capdavant, us guiïn entre bambolines i que la pols de l’escenari us emmetzini, que ja sabeu que el teatre és verí…, però del bo! I si voleu saber què li passa a l’Enriqueta, a la Remei, a en Manel, a la Berta, a la funcionària o al xinès de la cantonada, afanyeu-vos que si arribeu tard no us deixaran entrar a la sala i el tercer timbre ja ha sonat…


Si t’interessa algun dels meus llibres, envia’m un email a maria@mariavilanova.cat

Comments are closed.