Home » Amb els ulls esbatanats

Amb els ulls esbatanats

What do you want to do ?

New mail

Aiii! Quantes vares de mesurar!

Llegeixo les portades dels diaris que he posat a terra perquè el veïns no trepitgin el terra mullat de la porteria, i, ailàs! Que hi diuen? Doncs que els que aquests dies fan aldarulls al carrer per protestar per l’amnistia pels aldarulls que es van fer al carrer fa uns anys, no són aldarulls que…

El cavall de batalla del partit de les tres lletres

Aquest matí m’he trobat la veïna del cinquè segona, plorant. Sí, plorant. «Ploro de tristesa i de ràbia», m’ha aclarit, suposo que perquè no em pensés que era una figa-flor. «I doncs…?», li he preguntat jo, mentre m’asseia a l’últim graó de l’escala, al seu costat. I m’ha explicat el que li passava: «Als anys…

Ofegats de primera i de quarta

Diguin-me demagògica ―o això m’ha dit la veïna del cinquè―,  però, no els sembla que hi ha molta diferència entre salvar uns i altres, depenent dels pistrincs que tenen? Tenim una mitja dotzena de persones molt riques i molt avorrides que han pagat una morterada per anar a distreure’s, al fons de la mar, contemplant…

I per què els deixen presentar?

Tots els veïns de l’escala –bé, no tots!—no paren de posar el crit al cel perquè un partit polític que defensa tot allò que la Santa Constitució no permet ha guanyat i reguanyat en moltes parts dels nostres territoris. I tots els veïns ―bé, no tots!- s’escandalitzen veient com els guanyadors es freguen les mans…

Per què fem tant ressò de les bajanades de cantants i xutadors?

Fa dies que els diaris que poso al terra per fregar l’escala, els telenotícies de totes les cadenes, els programes de ràdio més variats i, per descomptat, les converses a la plaça, giren al voltant de la cantaire colombiana i l’ex jugador del Barça. Que en som de babaus tots plegats, Déu meu! Que no…

Les víctimes de Melilla no tindran un Bon Nadal

Bé, ni bo ni dolent, no tindran Nadal i punt. Però els que han sortit exculpats de la massacre de la frontera de Melilla ―no es pot dir de cap altra manera― aixecaran ben alt les copes per brindar per un feliç Nadal i un venturós Any Nou… Per a qui? Per a ells, naturalment!…

Estic més que empipada amb el que ha passat a Melilla, estic molt emprenyada!

Estic indignada, estic molt emprenyada, estic que no tinc paraules, i no amb els meus veïns de la meva escala, no. I no és que no en tingui d’hipòcrites, de pocavergonyes, de cínics i de mentiders, perquè de tot hi ha en la vinya del Senyor… Però no en tinc cap que sigui tot això…

Amb les guerres encara hi ha classes

No ho entenc, no m’hi cap al cap, i els ho dic així, tal com raja, ras i curt: som una colla de racistes classistes! I es que em pregunto per què no tractem tots els refugiats de la mateixa manera? És a dir, com ho estem fent ara amb els que venen d’Ucraïna. No…

En què quedem? Jo ja no sé si soc una bombolla o estic com una bombeta…

Mirin, si volen que els digui el que penso és que cadascú tiri pel dret i faci el que bonament pugui. I per què estic tan expeditiva? Doncs, perquè la del cinquè ahir vespre va sortir tota arreglada per anar al concert multitudinari mentre a la ràdio deien que hem d’anar en compte amb les…

Per fi s’ha acabat l’estiu!

Sí, potser els estranyarà que estigui més contenta que un gínjol que la tardor hagi arribat. I és que aquest estiu m’he quedat més sola que una mussola en aquest edifici. No sé per què fregava l’escala; ningú la pujava ni la baixava i estava més neta que una patena. Però el president de la…

Mítings i puntes de coixí

Després de molts mesos avui he tingut una alegria! Ja era hora, sí, senyors! Per fi podré sortir del meu poble i anar a un “míting”. Ho estic esperant amb candeletes! I tot perquè he buscat la paraula “míting” al diccionari que em va donar una veïna quan l’anava a llençar i en veure’m a…

Apa, ja tenim un altre reial per mantenir sota el sol del Carib!

I no passa res, és clar… Quan convé. els pecats son personals i intransferibles i en el cas de la monarquia del Regne d’Espanya sembla que és així, i el nostre reietó està net com una patena del que ha fet el seu pare encara que tota la família n’hagi sucat de valent des de…

Per què són tan repatanis a fer els tests del coronavirus?

Primer de tot els he de dir que he seguit fil per randa totes les ordres que ens han donat durant el confinament i m’he quedat tancada a pany i forrellat dins del meu habitacle del darrere de la porteria que només té un forat que dona al celobert. I ara resulta que tots els…

Franges horàries, ai las!

Jo he decidit que sortiré en totes les franges horàries que el Ministre català de les Malalties ha esmentat, a veure si n’encerto alguna! Ja sé que sóc una “ignoranta” i he anat poc a escola, però per més “empenyu” que hi he posat no he tret l’entrellat de a quina hora puc anar al…

Tot anirà bé? de debò?

Sincerament, quan sento que “tot anirà bé”, em venen calfreds. I sincerament, també, no entenc a què es refereix aquest “tot anirà bé” esbombat a bombo i plateret en tots els missatges que ens arriben per  les pantalles i les ones… Volen dir que la pandèmia s’acabarà? Sí, segurament, quan hi hagi una vacuna i…

Peles o vides?

Estic molt sorpresa ―per no dir garratibada i esmaperduda― que davant la notícia que ha corregut que als majors de 80 anys no se’ls ingressa a l’UCI, tothom s’hagi escandalitzat. Notícia, per cert, que els metges estan desmentint dia sí i dia també i intentant explicar què vol dir exactament que a cada malalt se…

El Coronavirus ens ensenya la casa dels famosos

Com que aquests dies estic, com tots vostès i com tots els veïns de l‘escala, força desvagada, perquè un cop he fregat la porteria me n’he d’anar cap a cau, veig molta tele, també com tots vostès, suposo… Doncs, bé, han estrenat un nou programa, sí, senyor! I és el que el presentador Coronavirus ens…

Les corones del virus són variades…

Bon dia o bona tarda o bona nit, que amb això del confinament les hores són un bon desgavell… Mira, he fet gairebé un rodolí!! Doncs, el que els deia, que estic tancada a la porteria veient passar veïns carregats amb paper de vàter, i jo, la veritat,  estic espantadíssima perquè si el fan servir…

Només és culpa del clima?

Estic recollint els estropicis que ha fet l’aigua i el vent, tant a la porteria com al terrat, Valga’m Déu val!, que jo no havia vist mai una cosa així, i mirin que fa anys i panys que soc portera… Pues  això, mentre netejo el que puc, penso que aquella noieta que surt per la…

Sort que ja s’acaba la Setmana Santa!

Sí,sí, no m’he equivocat, no… Aquests dies de campanya electoral em recorden de manera “perillosa” els dies abans de Diumenge de Resurrecció, quan no es podia fer res que no fos pietós… Els més grans que viuen a l’escala ja sabran de què els parlo… No es podia cantar, no es podia anar al cine…

Lampe… o com es digui…

Fa fàstic, molt fàstic el que està passant davant la costa de Lampe… o com es digui… Cada dia ho llegeixo als diaris que poso a terra per a fregar i me’n faig creus! Vostès se’n recorden quan fa pocs anys va topar un creuer contra la costa d’una illa italiana? Tot van ser corredisses…

I la manifestació contra els violadors suïssos?

Ai, no, perdonin, he tingut un lapsus! Aquests xicots són de pell blanca, rossos i d’ulls blaus… I ja se sap, quan s’està de gresca, aquestes coses passen… Calor, ballaruca, sangria i ganes de passar-ho bé! Ho hem d’entendre; els occidentals ─ i em refereixo a tots els que van pel món amb diners a…

Els focs de Castella també són culpa dels catalans?

Si és així, reconec que no me n’he confessat, d’aquest pecat. Diumenge passat no vaig pensar-hi… Claro, que diumenge passat encara no s’havia declarat el foc a la Ribera d’Ebre… I és que un periodista  ─de nom hebreu i amb elàstics rojigualdos sota l’americana─  que cada dissabte es guanya les garrofes en un programa de…

El virrei i el joc de l’oca

Se’n recorden d’allò de “de oca en oca y tiro porque me toca…”, pues a mi −i no em preguntin per què−, em fa pensar en el nostre virrei… Sí, ja saben que qui els parlo, oi? Aquell que salta d’un partit a l’altre, d’una opinió a la contrària, d’una declaració a la més allunyada,…

Jo, de gran, vull ser ministre

Bueno, i posats a triar, potser millor president del govern, o vicepresidenta… Perquè, no s’adonen que és un bon xollo, això de tenir un càrrec d’aquests? Currículum: Estudis? No calen, Experiència? No cal, Qualitats de lideratge? No calen. Disposició a comprometre’s i a ser responsable? No cal. Capacitat pel càrrec? No cal. Coneixement de l’àmbit que…

I ara ens posem les mans al cap?

A mi diguin-me ignoranta, però per què posem el crit al cel un cop els de Vox ha guanyat un grapat d’escons a Andalusia i sembla que n’obtindran uns quants més per tot el territori? Ara tots els “demòcrates” diuen que no és un partit constitucional i que se’ls ha de fer el buit. Ara,…

I ara ja no cal salvar-los?

No fa ni mig any que jo –que soc una pobra portera sense estudis– posava en entredit la generositat del govern acabat d’estrenar d’en Pedro, acollint a València un vaixell ple de refugiats, se’n recorden? I jo els deia que tot ho havien fet de manera interessada pel rendiment que en treien els que s’havien…

I ara hem de tornar a viure en ruscos, com les abelles?

Sí, si, he dit “tornar a viure”, perquè han de saber que servidora i el meu difunt Eusebio — o el meu Eusebio i servidora— quan vam agafar la porteria del número 13, vam fer salts enlaire, ja que a més de feina teníem un lloc on viure. Però quin lloc! Verge Santa! Era una…

Jo, parlant de màsters, s’imaginen?

Sí, tal com ho veuen, jo que no tinc estudis, els vull fer cinc cèntims del que penso d’això que he llegit en el diari que aquest matí he posat a terra per fregar l’escala… Sembla que una ministra no sabia que havia d’anar a classe, no sabia que havia aprovat sense presentar-se als exàmens,…

I ara què?

Molt bé, ja hem portat no sé quants refugiats a València i els hem donat un permís de quaranta-cinc dies per quedar-se al país. Que bons que som! Me’n faig creus de tanta caritat cristiana que ens desborda! I algú em pot dir de què els hem salvat si d’aquí quaranta-cinc dies els tornarem a…

No en puc treure l’aigua clara…

Si volen que els ho digui, encara no n’he tret l’entrellat. Ai, perdonin, que no deuen saber de què els parlo, oi? És que fa temps que estic tan capficada per esbrinar-ho que fins i tot m’he oblidat de vostès. No els he escrit ni una ratlla, però, m’han de comprendre, les meves cabòries són…

Manolo Escobar al Parlament?

A veure si m’ho aclareixen, perquè jo creia que l’himne d’un país era l’himne de tot aquest país i de tots els seus representants; és així oi? No sé si m’explico, me vinc a referir que quan als Estats Units guanyen els uns o els altres les eleccions, en el parlament, tots, amb la mà…

Vaig ben perduda amb el dinar de Nadal

Aquest matí hem anat amb la meva amiga Trini ―la portera del número 11― al super, per veure si ens inspiràvem. Resulta que cada any fèiem el caldo amb galets, però enguany no podem perquè tenen una tonalitat de groc i ens poden posar a la presó. Cada any, també, cuinàvem un pollastre rostit i…

Això sí que es pot votar, oi?

Estic esborronada del que se’ns ha demanat en un programa de la tele que no vull ni esmentar. Saben de què els parlo? No? Pues, resulta que en el judici d’aquells carcamals dels sanfermines s’està culpant la víctima d’haver fet vida normal després de la salvatjada! Sembla que això podria voler dir que la noia…

I ara com cuino l’arròs?

Estic ben amoïnada, no ho puc amagar. Resulta que m’ha vingut la Trini ―la portera del número 11―, arrossegant una bossa de plàstic immensa, i m’ha dit que anava al punt verd a llençar-la. I amb veu tremolosa m’ha aconsellat que fes el mateix. ‹‹Però si jo no tinc res per reciclar››, li he contestat…

Les agències de viatges tenen una nova oferta, una ruta que comença a la Xina…

Sí, m’ho acaba de dir la meva amiga Trini ―la portera del número 11― que ha passat pel carrer Gran i ho ha vist. Es tracta de “la ruta de les Urnes”.  Tal com ho senten! Comença a la Xina, desembarca a Marsella, viatja fins a Elna, passa la frontera i acaba a Catalunya, fent…

Tantes ordres m’aclaparen

No sé com ho veuen vostès, però no crec que hi hagi prou agents per a poder dur-ho a terme. Saben vostès què significa anar, per tot el territori, des del poble més alt del Pirineu fins al que toca a Castelló, local per local, preguntant on tenen el comptador per poder tallar-los el corrent?…

Ja vaig avisar que hem reculat cinquanta anys o més…

Aquest matí, quan he vist la notícia en el diari del veí del primer segona ―que deixen sobre la tauleta de l’entrada― i he llegit que la policia feia guàrdia a la porta d’una impremta d’un poble tarragonès i escorcollava els treballadors que en sortien, m’he pensat que el diari era dels anys seixanta i…

I fins quan haurem de pagar al dictador?

Me’n faig creus, encara que em sembla que gairebé ningú més se’n fa, ni es fixa en aquestes “petiteses”. I vostès què en pensen? Creuen que és una “petitesa” que entre tots paguem la fundació que es dedica a ‹‹la difusió de la memòria i obra de Franco››? A mi em sembla que és una…

Com ens podem deixar perdre una joia així?

Jo no entenc com podem prescindir d’un diamant en brut com aquest. On vas a parar! Qui millor que un fiscal que tingui comptes  a un paradís fiscal –valgui la redundància…– per a investigar la corrupció del seu país! Però que no s’adonen els que han demanat el seu cap que la feina la podria…

No donem l’abast amb tanta bugada

I és que fa dies que quan poso la ràdio, mentre frego l’escala, només sento que ministres i exministres, empresaris i exempresaris, prínceps i exprínceps, ducs i exducs, alcaldes i exalcaldes, presidents i expresidents es dediquen a rentar els seus diners en els llocs més impensats del món mundial. Com si no tinguessin safareig a…

Donem la benvinguda a la tercera infanta!

Sí, ja sé que sóc una portera sense estudis i que el que em toca a mi és observar, escoltar, no badar boca i fregar l’escala del número 13. I ja sé que el que no em toca és comentar assumptes reials. I vostès em diran que tinc una fixació amb les nostres princeses, especialment…

La princesa ja és oficialment una babaua enamorada

Sí senyors! I abans no se’m tirin al damunt dient-me que tinc mania a la nostra infanta, els diré que això no m’ho invento jo, el seu advocat ja fa temps que va dir-ho. Bueno, que era babaua, no, però que estava encaterinada del seu jugador de pilota, sí; i que per això era innocent….

Un cop a l’any, no hi fa res

No he sentit els nostres manaires posar el crit al cel amb el que han aprovat a Rússia, els seus, de manaires, en el parlament, no fa gaires dies. Per si no ho saben, els homes russos podran fotre plantofades, a tort i a dret, a la seva dona, als seus pares i als seus…

“Les portes al camp” i altres herbes….

Si volen que els digui la veritat, això de posar portes al camp m’està posant el cap com un timbal. Sí, ja sé que em diran que és una dita, una expressió pròpia de la llengua, una frase feta… Ja ho sé. Però volen dir que cal repetir-la fins a la sacietat a totes hores…

Com enyoro el calb de la loteria!

Vostès han vist els anuncis d’enguany de les rifes de Nadal? Es deuen pensar que som imbècils, tots plegats! I ningú no se’n salva i ca! I també deuen pensar que som sords, perquè per suportar la cantarella de l’anunci de la Grossa, s’ha de tenir molta cera a les orelles! Jo, si volen saber…

De dimoni escuat a àngel bufador

Molt em temo que el nou president d’enllà enllà de la mar passarà —com per art de màgia— d’insultador de primera a predicador vehement; de racista de jutjat de guàrdia a defensor de lleis i normes; de baladrer sense aturador a entusiasta flautista d’Hamelin; d’abusador de dones a admirador de donzelles; de mal educat groller…

Planyo el conserge de Ferraz

Quin fart d’obrir i tancar la porta de la seu dels socialistes! ‹‹A tu, sí, a tu, no; a tu, no ho sé…›› ‹‹Espera que miro la llista negra, o la blanca o la de color de gos com fuig, que no sé quina em toca! ››, ‹‹I tu no ploris, que segur que de…

Taronges dins de sobres o sobres dins de taronges?

Acabo de sentir per la ràdio que si un ajuntament ―bueno, no qualsevol ajuntament, vull dir el de València de donya Rita― es gasta uns 30.000 euros en taronges per regalar a tort i a dret als amics de l’alcaldessa, no passa res, que és el més normal, que els diners de la gent són…

<< Jo no he sigut, senyoreta! >>

No dono l’abast, els ho ben prometo! Ara hem sabut que quan tu reps les conseqüències d’una teva, i ben teva, mala pràctica política o judicial―que t’ha donat molt bons resultats mentre ha jugat a favor teu― i resulta que t’enxampen i se’t veu el llautó, aleshores ets víctima d’una conspiració!  Mira per on, he…

Se’n recorden dels “trilerus” de la Rambla de Barcelona?

Pues jo sí. I molt. Sempre em quedava badant per veure si els enxampava. I ca! Un a la dreta, dos a l’esquerra, tomba, tomba, i la boleta desapareixia i tots els guanys eren per a ells. No els sona aquesta història? No els recorda alguna cosa que està per arribar?… Vinga, els donaré una…

Els refugiats del Papa de Roma

Diumenge em vaig quedar embadalida escoltant el Sant Pare que deia coses molt assenyades, des del balcó del Vaticà. Bueno, parlava en estranger i el de la tele ho traduïa, perquè si no, no l’hauria entès gota! I mira que n’és de simpàtic, aquest nou Papa, tan planer… tan com nosaltres! Pues, com els deia, el…

Ja us ho vaig dir fa un parell d’anys… I la Infanta continua enamorada!

I no m’ho invento, jo, no, pobra de mi! que no tinc estudis… Ho va dir l’advocat de la germana del rei fa temps, i quan es pronuncia una persona tan saberuda segur que el que diu va a missa! Jo, si volen que els digui la veritat, no entenc que té a veure robar o…

Jo, de gran, vull ser Rita Barberà

I tant que sí! Resulta que llegeixo al diari ―que encara no ha recollit el veí del principal segona― que la valenciana carregava a l’Ajuntament tot el que gastava per ús propi. I quan dic “tot”, em vinc a referir a les “seves” estades de vacances; els “seus” dinars i sopars a restaurants de luxe;…

No sabia que els pagàvem per jugar amb el mòbil

No sóc ningú, em diran vostès, per criticar ses senyories dels Parlaments de tots els colors i de tots els indrets —perquè ja deia el meu Eusebio que “a tot arreu se’n fan de bolets quan plou”…—, però no els fa bullir la sang que els que cobren perquè ens representin s’entretinguin mirant el mòbil,…

Em sap greu, però no sé qui té raó

Ja fa dies, diria mesos, que sento a la ràdio i a la tele que els locutors, quan pronuncien alguna variant de la paraula “incloure”, ho fan posant l’accent on no toca. O a mi m’ho sembla, perquè ja saben que servidora de vostès no té estudis, i tal vegada m’estic ficant de peus a…

Algú em pot aclarir què és la proporcionalitat de donya Democràcia?

O era la democràcia proporcional de la donya? O era la donya que llueix una democràcia proporcionada? O era la proporció de la democràcia que no vol la donya o, tal vegada, sí que la vol… Estic feta un embolic. Fa dies que una colla de manaires, enravenats davant d’un micròfon, s’omplen la boca pronunciant…

I què, si els retiren el passaport?

Ara a tots els delinqüents de “guant blanc” se’ls retira el passaport. I què? Igualment poden viatjar a una pila de països de la Unió Europea, i fins i tots, si el país no hi pertany, com en el cas de Suïssa, també hi poden anar perquè són de l’espai nosequantos… I amb el iot…

Jo vull ser política la nit de les eleccions

Ningú no perd! Quin miracle! Tothom guanya! Que corri el xampany!!! I en cas que no obtinguin els resultats que esperaven ―dolents, per dir-ho ras i curt― mai no és culpa seva, sinó que els electors són babaus. I si els treuen més bons del que es pensaven, els resultats, ―però no guanyen, tampoc!― pues…

Segons la “Delegación del Gobierno Español” només tinc 30 anys!!!

I no saben prou com els ho agraeixo! Només faig que salts enlaire! Sembla que arran de la manifestació a la Meridiana de Barcelona d’aquest onze de setembre la delegació del “Gobierno español” ha decidit que totes les xifres –com la dels participants que hi van assistir-, a partir d’ara, s’han de dividir per 2,5….

Per mi, que s’han confós d’article

M’he passat la setmana preguntant als veïns si sabien què diu l’article 155, amb què no paren d’amenaçar-nos els de la capital. Cap no m’ho ha sabut respondre, ni tan sols la del quart segona, que es una saberuda de veritat –d’aquelles que arrossega una cartera plena de llibres i papers i que sempre té…

Per què els paguem el sou, als polítics?

Sí, ja sé que sóc una ignoranta i que no tinc estudis, però curiositat sí que en tinc, i molta! Pues, ja fa dies –per no dir mesos o anys!− que els que ens manen ens diuen que ells no poden fer res del que se’ls demana, perquè les lleis no els ho permet. Pobrets!…

Voldria fer una pregunta d’això de Grècia

Sí, ja sé que em diran que no puc preguntar res de coses tan “elevades” ni donar el meu parer perquè no he anat a estudi i no sé de lletra, i que val més que em dediqui a fregar l’escala del número 13, la de l’edifici del qual sóc portera, que això sí que…

De porcs, n’hi ha de tota mena

Acabo de llegir en un dels fulls de diari que poso a terra ―quan frego l’escala del número 13, sempre n’estenc perquè els veïns no em deixin petjades damunt els rajols―, que en un poblet no gaire lluny d’aquí han hagut de deixar de tocar les campanes perquè el dring molestava els hostes d’un hotel situat…

M’ho ha tornat a demanar, la del setè…

Mira que en té, de barra! Com qui no vol la cosa m’ha dit que el dimarts 16 de juny a les 7 del vespre presentarà una altra novel·la a El Corte Inglés del Portal de l’Àngel de Barcelona… I com que jo tinc feisbuc —o com se digui— que si n’hi puc fer propaganda……

No només passa a Amèrica

M’he quedat esborronada. Una néta de la Trini ―la portera del número 11― va a aquest institut de Barcelona, on han matat un professor i han ferit a més persones. I ho ha fet un noi de 13 anys. A Sant Andreu, no a l’altra punta de món, no!, a la cantonada, valga’m Déu, val!…

Se m’ha espatllat la tele

I saben què els dic? Pues que no tinc cap pressa per tenir-la arreglada, no senyor! Primer —haig de reconèixer-ho—, em va entrar una tremolor que vaig pensar que m’havia pujat la grip, de cop, com allò que els passa als borratxos quan els treuen la beguda, ja m’entenen… Però un cop passada la primera…

Negoci rodó, el de La Camarga

I després diuen que les porteres, com jo, som tafaneres! La Mercedites, la meva filla, m’ha fet escoltar la conversa —que torna a córrer per tot arreu— entre una política ambiciosa i una ex nòvia plena de despit. Quina manera més barroera de fer safareig! Sembla que el que va passar aquell migdia en un restaurant…

Què li estan fent a Menorca?

Ja els vaig dir que m’havia agradat molt Menorca, l’altra vegada que hi vaig ser amb la Trini, la portera de l’onze, quan vam viatjar-hi amb l’Imserso. Una illa tan tranquil·la, tan poc espatllada… Vam xalar de valent! Quins paisatges, quina mar i quantes coses per comprar en els polígonos! Pues ara hi hem tornat,…

I per què no diuen les coses pel seu nom?

Fa uns anys, quan vaig comentar amb la Trini ―la portera del número 11― que una de les nostres princeses es divorciava, es va posar com un gall de panses i em va corregir: “No!, què dius? Ha fet un cessament temporal de la convivència, ho he llegit en el Pronto”, i no em diran…

I tot rau en la pedra o el test?

Ara sembla que tothom es justifica escampant als quatre vents que mai no es va dir que es llancés un test a l’agent ferit, sinó que va ser una pedra. Bueno, perdonin, que potser no saben de què els parlo… o potser sí, perquè crec que vam ser molts que ens vam enganxar a la tele per…

Sempre llegeixo les esqueles, no hi puc fer més!

Diguin-me necrofílica ―es diu així, oi?―, però em distreu veure l’edat dels morts, si eren casats o concos, on se’ls enterra… I de seguida m’imagino la seva vida, què han fet, a què es dedicaven i qui els estimava… i qui no. I ―mal m’estar el dir-ho― segur que no vaig desencaminada en les meves…

N’hi ha més a fora que a dins

I no em vinc a referir al manicomi, precisament… Mentre faig l’escala sempre escolto la ràdio, i avui m’he quedat garratibada i esmaperduda! Què els sembla com parlo? És que vaig veure aquestes dues paraules en el full parroquial i me les vaig apuntar; no se sap mai quan es poden menester paraules tan escaients… Ui,…

Estan segurs que volen que els desitgi unes bones festes?

Sí, ja sé que amb aquesta pregunta em diran beneita del cabàs, perquè a tothom li agrada que li desitgin un bon Nadal, oi? Pues, a mi no, què volen que els digui…? Estic farta que cada any m’ho repeteixin i que cada any les coses siguin exactament igual o pitjor que el dia abans…

Ja els ho vaig advertir, les dones delinqüents enamorades van al cel, al cel de les oques!

Bueno, em  vinc a referir a les dones enamorades que delinqueixen i que són infantes i tenen d’advocat aquell senyor tan important que diuen que és un dels pares de la Constitución… Sí, un d’aquells caps pensants que van escriure un pilot de folis plens de lleis i normes, on s’hi diu que la llei…

Tinc un dubte amb això d’Andorra

He vist per la tele que han enxampat una dona molt important passant diners negres —em sembla que se’n diuen així— per la frontera d’Andorra. I jo em pregunto: com sabien els guardes civils que portava tants calés? Ho dic, perquè fa uns anys, amb la Trini, la portera de l’onze, ens vam afegir a…

Per si no ho sabien, m’han fet callar uns dies

Sí, tal com els ho dic. Bueno, més d’uns dies! Vostès són testimonis que no van poder llegir el darrer comentari meu, perquè quan tot just començaven a fer-ho, els sortia una reguitzell de números i lletres que no els deixaven veure res més. Va ser així, oi? Vaja, com quan anàvem al cine, al…

M’han fet callar uns dies…

Sí, tal com els ho dic. Vostès són testimonis que no van poder llegir el darrer comentari meu, perquè quan tot just començaven a fer-ho, els sortia una reguitzell de números i lletres que no els deixaven veure res més. Va ser així, oi? Vaja, com quan anàvem al cine, al poble, i mossèn Ramon…

Mira que en té de barra, la del setè!

Bueno ja han vist què ha fet la del setè, sense ni encomanar-se ni a Déu ni al diable, i sense, claro, dir-me’n res! Pues resulta que fa un temps van venir uns xicots molt trempats a fer-me un reportatge de la meva feina de portera i, abans que l’hagin passat per la tele, la…

Hospital o comissaria?

Ara resulta que, en el cas de l’ebola a Madrid, segons el metge-interrogador, la culpa la té tota la noia moribunda, perquè ja “ha confessat!”. I jo em pregunto: ningú no ha posat en entredit com es va fer el “tercer grau” a la malalta? Per què ens hem de creure el metge que va…

No érem tan bons?

Estic escoltant la ràdio ―com cada matí, mentre frego l’escala― i sento que la gent està molt revolucionada per saber qui pagarà el trasllat del missioner que ha agafat aquell mal tan lleig a l’Àfrica i del qual no el poden curar allà. Jo, pobra de mi, que no tinc estudis, me’n guardaré com d’escaldar-me…

La Trini m’ha vingut ben esverada

Pues resulta que la Trini, la portera de l’onze, ha llegit al diari que no se’n recorda quin manaire ha prohibit a les dones que riguin en públic. Jo em creia que això només podia passar en algun d’aquells indrets llunyans on les fan anar vestides dins d’un sac amb una reixeta, però, no. Sembla que…

A veure qui la té més llarga… la pregunta

 Ja em diran a què juguen aquests que ens manen!    Sembla que a en Miquelet li ha agafat un atac de gelosia de veure que la pregunta de la tardor no és una sinó dues, i que la resposta proposada és molt llarga, ja saben allò de SÍ-SÍ-SÍ-NO-NO-SÍ-NO-NO… I ell va i, sense encomanar-se ni a…

Com no podia ser d’una altra manera…

Com que no tinc estudis i no allargo gaire, algú em podria dir per què tots els periodistes de ràdios i televisions, quan parlen del que ha fet o ha dit algun polític o persona important , sempre acaben amb un «com no podia ser d’una altra manera»? Ai caram! I per què les coses…

La Leti, reina?

Sí, ja sé què em diran: que servidora de vostès, una portera insignificanta, no pot referir-se a la nostra futura monarca, amb aquesta familiaritat… Però, que volen què els digui? Per a mi, és una noieta simpàtica, que s’explicava prou bé quan sortia per la tele i que feia el seu goig. Si, ja sé…

tuiter o com se’n digui

M’hauran de perdonar, perquè sóc una ignoranta i no sé gaire què és això del tuiter. I mirin que la meva filla, la Mercedites, ha provat d’explicar-m’ho mil vegades! Però pel que finalment he entès, és com una màquina d’escriure que fa de telèfon, o un telèfon amb màquina d’escriure, que envia tot el que…

Potser fem d’una palla un paller…

No sé pas on anirem a parar! Ara resulta que el pinyac que va rebre el senyor que mana molt en un partit polític era per una bandera bruta! Si jo hagués de fúmer plantofada a tots els veïns de l’escala que l’empastifen més del compte, no donaria l’abast! Però, si volen que els digui,…

Què més ens fotran?

I perdonin l’expressió, però és que no en tenen pas ni idea com ha vingut la Trini, la portera de l’onze! Enrabiada com una vespa! Sembla que se li han presentat un parell d’homes trajats, i s’han fet acompanyar al terrat. Ella, que estava enfeinada perquè els veïns de la seva escala són una mica…

Ai, Senyor, quina justícia!

Me’n faig creus! Com que no tinc estudis i la feina de servidora de vostès és fregar l’escala, no vull opinar gaire… però m’he dit: «Secundina, no anem bé!» i és que acabo de llegir en una pàgina del diari, on he posat la galleda, una notícia que m’ha deixat esborronada! Si, senyors! Que què…

i no passa res….

Ufff! he rebut de totes bandes perquè sóc massa pessimista, perquè sóc una exagerada amb el que vaig escriure l’altre dia, vaja! i “!que no estamos tan mal!” m’ha etzibat el dels cinquè que es un culé empedreït i laportista, claro… Pues, que volen que els digui? Aquests dies he comprat el diari ―sí, no…

Anem de recules?

 Quan érem jovenetes, servidora i les seves amigues anàvem a prendre el sol a la Barceloneta,  als banys  -Orientals, em sembla que es deien-  que hi havia per a homes i per a dones, sense barrejar-nos, claro… I allà, a les fèmines ens col·locaven dins un tancat amb reixes, i tots els nassos ―d’entre un…

Viatge amb l’Imserso

He tornat com nova! Com que la comunitat de veïns em devia dies de vacances i no hi havia manera que el president-robot em digués quan les podia agafar… Claro, què volen si no parla? I per mi que se li estan acabant les piles… Pues, com els deia, vaig comentar a la del principal, que…

Els homes estan d’enhorabona!

Sí, ja tenim excusa judicial masculina! Perquè ja deuen suposar que em vinc a referir al fèmur d’en Millet ―no li dic senyor, perquè no n’és―, i vostès em diran: “pobre home, prou pena té!” I jo els diré que molt llarga la sap aquest pájaro… I si fa unes setmanes els vaig comentar que…

Però si el més beneit sap que treballant no es fan diners!

No sé pas què s’exclamen els que la justícia els va al darrere per aclarir d’on els surten les misses…! Que no saben que si treballant se fessin rics, els rucs durien bast d‘or…? N’hi ha que amb les butxaques a vessar de pistrincs ―de vés a saber on―, ens volen fer combregar amb rodes…

Fa un parell d’anys ja us ho vaig dir… I la Infanta continua enamorada!

I no m’ho invento, jo, no, pobra de mi! que no tinc estudis… Ho va dir l’advocat de la filla del rei fa temps, i quan es pronuncia una persona tan saberuda segur que el que diu va a missa! Jo, si volen que els digui la veritat, no entenc que té a veure robar…

La majoria silenciosa…

No ho entenc; diguin-me lirona, curta de gambals o el que vulguin, però, a mi que m’ho expliquin, a veure si algú és capaç d’ensenyar-me com fan els números. Resulta que quan hi va haver una cadena humana de més d’un milió de persones, fa uns mesos, els del pepé van dir que eren una…

Solidaritat…? amb qui…?

Arriba Nadal i arriben les peticions de solidaritat per a tothom, com si fossin bolets que surten de tot arreu. Que si al mercat s’hi recull menjar per als més necessitats, que si nois i noies amb armilles virolades s’estan a la boca del metro demanant diners per als sense sostre, que si la del…

La nadala-felicitació-referèndum

“La  nadala d’aquest any de part del president-robot-Intel·ligent (amb la música del “fum, fum, fum”) EL VINENT NOU DE NOVEMBRE, SÍ, SÍ, SÍ EL VINENT NOU DE NOVEMBRE, SÍ, SÍ, SÍ VOTAREM EN LLIBERTAT SEREM ESTAT SEREM ESTAT I TINDREM INDEPENDÈNCIA SE’NS ACABA LA PACIÈNCIA SÍ, SÍ, SÍ ALLÀ DALT DE LA MESETA, SÍ, SÍ, SÍ…

Bufff! Les companyies de telèfon!

La Mercedites, la meva filla, m’ha fet canviar de companyia telefònica, perquè des que em van posar a la porteria aquesta màquina per escriure i enviar meils ―o com se digui―  al president-robot-intel·ligent ―qui, per cert, encara no me n’ha contestat cap!―  la factura s’havia anat enfilant molt. El cas és que la nena em…

Quines penques!

Tant sí com no, la del setè va voler que pugés al seu pis a fer la castanyada. Què volen que els digui? A mi no em sembla adequat que una portera, com jo, entri a casa dels inquilins de l’escala… No està bé, no sé si m’entenen; jo netejo el terra, faig els vidres,…

Benvolgut estimats barra estimades veïns barra veïnes

Com que el senyor president-robot-intel·ligent de la comunitat no m’ha contestat encara la carta, estic desvagada. Els faig saber, doncs, que, parlant ras i curt, no tinc res a fer. Perquè, Déu me’n guard de netejar l’escala amb un producte “no autoritzat”! Així m’ho va fer saber la del principal, quan va veure que a  galleda hi posava…

Petició al president-robot-intel·ligent

Ara pla! Se m’ha girat feina! Si veiessin la meva garita, la tinc tota de cap per avall! M’han fet treure la ràdio i la tele ―en blanc i negre― que tenia per fer-me passar les hores mortes que sempre es tenen quan vigiles una porteria, i m’hi han posat un d’aquells trastos que hi…

Talli qui talli el bacallà, servidora seguirà fent de portera…?

I ara vostès es preguntaran: “ a que ve això ara?, la Secundina ha estat la portera d’aquesta casa de tota la vida…” i tenen raó. Vostès saben prou bé que vaig venir del poble amb el meu Eusebio ―en pau descansi―, i que no he sortit d’aquesta garita, vigilant qui entra i qui surt,…

No entenc això de les guerres d’ara…

Diguin-me ignoranta però com que aquestes setmanes he estat llegint els diaris dels veïns que han marxat de vacances ―no els llençaré sense ni obrir, oi?― he vist moltes fotos de morts de les guerres que hi ha arreu del món. Si volen que els digui, a mi m’esgarrifen tots els morts. Els que s’han…

La del setè ha tornat de vacances i continua pesadeta amb el seu “London is London”…

Pues sí, i amb exigències! Vol que que els digui que el diumenge 1 de setembre presentarà  el llibre de Londres a una fira que es fa a Llinars del Vallès. Pues quin remei! els ho hauré d’explicar: Els dies 31 d’agost i 1 de setembre hi ha una fira a Llinars del Vallès que es diu LLETRAFERITS on…

“Com una nina russa”

M’hauran de perdonar que no els he dit res des de fa molt dies, però és que he estat molt entretinguda! La dels sabons —la de la botiga del costat del colmado—, el mes passat va anar a Menorca, de vacances, i quan li vaig dir que jo hi havia estat —fa temps, això sí—,…

Estic indignada, per no dir una paraula més gruixuda…

Sí, senyors, estic indignada, sulfurada, emprenyada, com li vulguin dir. He hagut d’apagar la ràdio i la televisió, i això que a mi m’agrada molt estar informada. Però és que això ja passa de castaño oscuro, si senyor! Resulta que aquests dies ens estan explicant com tots el del PP van sucar amb el cas…

El senyor Artemi té més raó que un sant…

I tant que la del setè ha de pagar-li un bon sopar al senyor Solé i Sabaté, per haver-li escrit una cosa tan bonica del seu llibre! Encara que jo crec que es va passar amb els elogis…  claro que això ja són figues d’un altre paner. I, ben pensat, també m’hauria de convidar a…

La pesadeta del setè continua amb el seu “London is London”…

 La del setè, m’ha demanat que els posi un article que va sortir el diumenge dia 30 de juny al Punt Avui. És d’un tal Josep Maria Solé i Sabaté i es veu que parla molt bé del llibre…. i com comprendran no li he pogut dir que no. Sóc la portera i, claro,  em…

tinc un encàrrec de la del setè del seu “London is London”

Per cert, em va agradar molt anar a la presentació del llibre de la del setè, encara que, al principi, em vaig atabalar perquè em pensava que m’havia equivocat de lloc o de llibre o de totes dues coses. Un senyor molt simpàtic, que fa uns anys sortia a la tele, ens va començar a…

La del setè ha escrit un llibre!

Vostès em perdonaran que els hagi tingut tan abandonats, però és que se m’ha girat molta feina. Resulta que la del setè, m’ha regalat una novel·la que diu que ha escrit ella. Jo no sé si creure-m’ho, la veritat, perquè em sembla que treballa al Corte Inglés i no crec que li quedi massa temps…

Parlo lapao!

M’he donat de baixa de l’acadèmia d’anglès. Per què m’haig d’escarrassar per aprendre una llengua tan enrevessada si ja parlo un altre idioma sense haver d’anar a classe? Tal qual Ii ho he dit, a la Merceditas —que és qui m’hi va apuntar, tant sí com no, perquè volia que dominés tres idiomes, per si…

Gossos…

M’acabo de llegir la historieta que he trobat a la secció “Retalls al calaix” i que es diu “Una vida de gossos”, i m’hi jugo un peix de nata que parlen de la senyora Llúcia, la que viu al cinquè segona… I si no, jutgin vostés mateixos i ja m’ho diran…

Quins ous!

Una jutgessa de Figueres tindrà els ous de destruir milers d’ous, perquè els que tenen els ous d’ajudar als que literalment no tenen ous, no pugin tastar els ous. Quins ous!

La ruta del senyor Foix

 S’han quedat de pasta de moniato, oi? Pues, sí senyor, amb la Trini vam agafar la Sarfa i ens vam arribar al Port de la Selva.  Els haig de confessar que pel camí vaig descanviar la pesseta un parell de vegades, Mare de Déu senyor, quants de revolts! I la Trini, també, no es pensin……

Amigues…

Ai, caram, ara se’n diuen així! Al tercer segona n’hi vivia una, fins que fa uns anys se’n va anar a una residència. Es veu que se li va morir el pagano ja m’entenen ―i no ho dic amb despreci perquè era tot un senyor. I ella també era una dama, cada dia a les onze…

I quin “barrido”!

Quan la setmana passada, el president de l’escala em va dir que havia de fer un “barrido”, la veritat és que em vaig ofendre. Què es pensava que feia, jo, cada dia? Pues, això, escombrar de dalt a baix! Des del terrat fins a la porteria, sí, senyor! Jo què sabia que fer un “barrido” era buscar…

D’hospitals…

Des que al meu Eusebio li van haver de tallar una cama, que els hospitals no em fan cap gràcia; què volen que els digui? El meu pobre home va entrar amb la cama arrossegant i va sortir-ne a peu coix. Claro que li havia passat un tramvia per sobre i van dir que era…

Saben què li ha passat a la senyora Remei?

Mare meva! Me’n faig creus! Que quan vaig veure aquell homenet que em demanava per a ella, ja em va fer mala espina… Vaig estar a punt de dir-li que no vivia a la casa, miri’n bé el que els dic! Però no ho vaig fer, no puc faltar a la veritat, ja em comprenen……

Els Pastorets

Com cada any, he tornat  al Casal a veure els Pastorets, perquè, què volen que els digui… m’ho passo d’allò més bé! I mirin que són llargs i que hi fa un fred que pela, en el teatre; no sé per què no hi posen unes estufes de butano… Vaig sortir amb els peus que…

Quin cap, el meu! No els he felicitat les festes!

M’hauran de perdonar, però és que he estat molt enfeinada, aquests dies. Enfeinada i amoïnada, sí, senyors. I no perquè hagués de preparar el caldo i el pollastre relleno, que d’això se’n cuida la Merceditas… És que, saben? la Trini, des del dia de la rifa, que s’ha instal·lat, amb mi, a la porteria. Bueno,…

La llàgrima del president d’Amèrica

Diguin-me ignoranta, però no comprenc per què els pares de l’escola on un eixelebrat va matar una quanta canalleta han d’estar més tristos que els pares que els maten els fills els soldats d’aquest president. Sí, aquest president que es va eixugar una llàgrima per televisió, davant de tot el món. Segurament em diran que…

English, français, lengua del Imperio…

Ara pla! No puc parlar en català fins que no aprengui anglès i francès! Bueno si vull canviar el francès pel xino, ho puc fer… Això sí, ¡pobre de mi si se m‘acut dir una paraula en català, sense haver après, abans, a parlar en estranger! Claro, que lo primer de lo primer és parlar…

La pel·li de dissabte

Em va emocionar, sí senyor…! I, per cert, ell, sí que era tot un senyor, encara que anés vestit amb un taparrabo i una manteta… I mirin que la pel·lícula és llarga, però m’hi vaig ben enganxar. La feien en una d’aquestes televisions que no surten al diari, i com que m’havia agafat mal de…

Quina vergonya!

Ho acabo de veure a les notícies; no tenen vergonya ni tenen res! Una altra dona que s’ha suïcidat quan l’anaven a desnonar! Què volen que els digui? Tant que s’omplen la boca que Espanya és “una, grande y libre” i no es pot separar perquè ho diu la constitució i ¿que no diu, també,…

Castanyes o carbasses?

Quan jo era petita les carbasses ens les donava la mestra, a final de curs. Avui dia, a la mainada —pel que veig— les hi donen tot just han començat a anar a estudi. I és que tots els colmados i les botigues d’aquelles que venen de tot, són plens de carbasses foradades, perquè la…

El preu de la llet

Ja fa dies que al matí, quan recullo els diaris dels veïns, primer els dono una ullada i ¿com pot ser que cadascun digui una cosa ben diferent de l’altre? Me’n faig creus! Si un diari parla de que les vaques no donen llet per culpa de la sequera que es pateix i això és el…

Pobra Trini!

  Feia dies que no la veia. “Alguna n’hi deu passar”, em vaig dir i m’hi he arribat aquest matí. Fa de portera al número onze, el portal del costat. Quan hi he arribat, la Trini enlloc. Ha baixat la veïna del primer i li he preguntat si sabia on era. “No l’he vist des…

Em va agradar molt, saben…?

La nena s’hi va empenyar, com que era el seu sant, va voler que ho celebréssim així, i tenint tres dies de festa no m’hi vaig poder negar. A mi, la veritat sigui dita, no em feia cap gràcia això d’agafar un avió. Amb l’Eusebio ens havíem fet tips d’anar al camp d’aviació amb la…

Quina gentada, mare meva!

Si el meu Eusebio hagués pogut veure aquest onze de setembre!  Semblava el del setanta-set, llavors sí que hi vam anar junts i quin goig que feia veure tantes banderes catalanes. Aquest any hi he anat amb la Merceditas. També n’hi havia moltes de banderes, però la majoria portaven l’estrella, la dels independentistes, m’ha explicat…

Que qui sóc?

Ja els ho vaig dir: “Secundina, servidora de vostès, portera del número tretze”. Encara que estic una mica “retirada”… és que em paguen en negre, saben? Doncs, la nena, la Merceditas no ha parat de donar-me la llauna en tot l’estiu, perquè li expliqués coses pel seu fesbuc. Però, és que al mes d’agost tot…

Secundina, servidora de vostès…

La nena, la meva filla, la Merceditas, m’ha demanat que li expliqui coses per penjar al seu fesbuc. No sé què es això del fesbuc ─o com esdigui─ ni com pot “penjar” res del que jo pugui dir. Què vol dir penjar? Es pengen quadros, es penja la roba estesa i abans penjaven els que…

Comments are closed.