Home » Retalls publicats

Retalls publicats

I ara el meu article: “les quatre “pes” del sisè sentit” a la revista Doll de Tinta

  Sí, ja sé que he d’escriure sobre el sisè sentit, i els savis diuen que és la intuïció, allò que et fa estar a l’aguait i t’ajuda a prendre decisions i camins, que figura que han de ser encertats, no saps ben bé per què… I això li van dir al meu oncle quan…

I ara, l’article de l’olfacte a la revista Doll de Tinta

  Quan era petit, el trenta-u de de desembre de cada any, tothom al meu voltant s’entestava a dir que era ‹el dia de l’home dels nassos›. Jo no ho entenia. ¿Què volia dir que aquell home tenia tants nassos com dies l’any?» A mi sempre m’havien dit que en tenia tres-cents seixanta-cinc i els…

I ara un article sobre el “gust” a la revista “Doll de Tinta”

  No sé mai si el gust és seu o meu quan em presenten algú per compromís, i em temo que meu segur que no. I és que a la meva edat ja en tinc un tip, de coneixences, i ja sabem que després d’un fart ve la malaltia i no estic per a gaires…

Un altre article (meu) a Doll de Tinta sobre el sentit de l’oïda: “Para l’orella, afina l’oïda i no escampis el que sents”

«Qui no escolta la raó, escolta el bastó», cridava l’avi mentre empaitava mon pare al voltant de la taula del menjador. No ho deia de veres, és clar, però es desesperava quan el meu progenitor tenia les orelles a cal ferrer, com moltes vegades les hi tenien els seus alumnes de l’escola on treballava abans…

Un article (meu) sobre el Tacte a la revista Doll de Tinta

ANEM FENT AMB MOLT DE TACTE, ¡QUIN REMEI! MARIA VILANOVA I VILA-ABADAL «Vés amb molt de tacte i no perdis els estreps», em diuen a casa cada vegada que he d’anar a l’ajuntament a fer-los saber que m’han cobrat dues vegades el mateix tribut de les escombraries. I això passa cada trimestre, que ja se…

Article (meu) a la revista Temps d’Educació (TE) de la Universitat de Barcelona

Si voleu llegir l’article “Vida d’aprenentages, aprenentatges de vida” publicat a la revista Temps d’Educació de la Universitat de Barcelona, podeu clicar aquí: http://www.publicacions.ub.edu/revistes/tempsdEducacio59/default.asp?articulo=1661&modo=resumen

Un tastet d’ ANAÏS SOTA LES VOLTES. Tres fragments…

   He arribat a Son Saura —per una carretera plena de sots— una de les platges que més m’agraden de l’illa. Llarga, inacabable, plena d’algues que fan del paisatge una visió semblant al que m’imagino que és la capa de Mart: un territori on les passejades esdevenen una seqüència allargassada a càmera lenta; on els…

Voleu fer un tast de “Entre dos fills”? Aquí en teniu uns fragments…

Fragment 1 Entro a classe sense tocar ni quarts ni hores, amb vint minuts de retard, i quan els alumnes ja es preparen per marxar. Em noto un nus a l’estómac. Em disculpo i em poso a gargotejar a la pissarra el present simple del verb play. Força absurd, ho reconec, però necessito tranquil·litzar-me; no…

Un tastet de “Cendra viva” de l’editorial Gregal (2015)

Un primer fragment… Em llevo d’hora perquè vull parlar amb la Cisqueta, abans no ho faci la mamà. Me’n vaig a la cuina, però no hi és. M’escalfo una mica de llet. Fa fred i es nota que la cuina econòmica és acabada d’engegar i la llenya encara no crema amb força. Quan la llet…

Un “tastet” de les “Petites històries al replà de l’escala”

Sóc la Secundina, servidora de vostès. Bueno, en sóc més dels veïns de l’escala, la de la porteria del número tretze, però vull dir que si algú de vostès m’ha de menester, estic, també, a la seva disposició. Doncs, resulta que el president de la comunitat em va venir l’altre dia per preguntar-me si em…

“El món per un forat”- XX Premi de Narrativa Ciutat de Manlleu (2014)

www.manlleu.cat/la-ciutat/premi-de-narrativa-ciutat-de-manlleu.htm  

Un “tastet” del relat amb el qual he guanyat el XX PREMI DE NARRATIVA CIUTAT DE MANLLEU: “El món per un forat”

                 ENTRE LES REIXES ―Te tracten bé? ―li va preguntar l’arreplegat, que malgrat que s’anomenava Lari, pocs el coneixien pel seu nom. D’ençà que el varen recollir els avis d’en Valentí, allà on anava era l’arreplegat de Can Torrentada. ¾Què voleu que us digui? Que em tracten a cos de rei? ¾va etzibar-li en Valentí,…

Menú degustació de “London is London”- Témenos edicions (2013)

 S’havia anat fent fosc i l’aigua del riu es movia al ritme de les llumenetes dels pocs vaixells que hi havia avarats. Es van asseure en un dels bancs de ferro ―amb potes en forma d’esfinx egípcia―, encarats a l’aigua, i la conversa que havien engegat des que s’havien posat a caminar es va anar…

La mort i la quotidianitat

(Capítol VII – “La mort, una lliçó de vida?”- Editorial Mediterrània, 2005) El mestre diu: Els càrrecs més alts ocupats per homes ordinaris, els ritus executats sense meditació, els morts honrats sense veritable aflicció: com es pot aguantar un espectacle així![1] L’Administració, amb totes les lletres, fa com si obviés el que representa una pèrdua…

Necessitar ajuda, jo?

 ( Capítol VI -“La mort, una lliçó de vida”- Editorial Mediterrània, 2005)   Res no és mesquí ni cap hora és isarda, ni és fosca la ventura de la nit. I la rosada és clara que el sol surt i s’ullprèn i té delit del bany: que s’emmiralla el llit de tota cosa feta.  …

Les morts que no enterrem

 (Capítol V – “La mort, una lliçó de vida?” -Editorial Mediterrània, 2005)                                 Com la boirina que s’aclofa Quan ve la nit, o com la rima d’una estrofa sense sentit; com una cinta de coqueta En un mirall, o com el vol d’una oreneta sobre la vall; com una mica de música quan ve la son,…

Dramatització i valors

(Article publicat a “Revista Catalana de Pedagogia”, 2002) Actualment, com poques vegades a la història de la nostra societat, la gent responsable es planteja el gran problema que significa la transmissió de valors: què fer, com fer-ho per transmetre valors? És per això que, primer de tot, cal que parlem de com capten els valors…

Funcionària de carrera- (Conte)

Segon Premi XVIII Concurs de Narrativa Literària Mercè Rodoreda- Molins de Rei, 2008. Publicat dins “Bellesa de l’inútil i altres narracions”- Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008. –          Com es diu, si us plau?- li va preguntar el conserge, des de darrere el taulell, sense aixecar els ulls del diari. –          Cristina Escarp Calí…el meu…

Quan s’enfonsa el pal de paller

(Capítol  IV- “La mort, una lliçó de vida?”- Editorial Mediterrània, 2005)                                                             Crec que Jesús és Déu. El cor m’ho diu                                      i, enamorat, segueixo sa Doctrina.                                     No vull saber la causa ni el motiu                                     De res que hagi dictat sa veu divina;                                     Vull creure refiat, cluca la nina,                                     El cor rendit, l’enteniment passiu.                                     Senyor, sóc un…

Les diferents cares de la mort

  (Capítol III de “La mort, una lliçó de vida?”, Editorial Mediterrània, 2005).                                                                                                        Quan ja no pugui perdre’m                                         més en la neu i vegi                                         llums i cel de sortida                                         damunt l’esglai dels boscos,                                         sentiré fatiga                                         del caminant pel somni                                         de la font i la casa,                                         benigna olor de terra                                         i pa llescat a taula.                                         Aleshores,…

La mare se’ns ha llunat – (tercera i última “entrega”)

La Sra. Mercè es va quedar extasiada davant el cartell d’entrada de l’establiment. Quan anava per la segona línia, on hi posava els preus, una veu masculina va interrompre la seva concentració. –          Perdoni, vostè és nova, oi? –          Què vol dir nova? – va contestar-li la Sra. Mercè, una mica molesta. –          Disculpi, si…

La mare se’ns ha llunat – (segona “entrega”) …

El taxista que havien avisat perquè acompanyés la pacient a casa ja havia arribat a la consulta. La Sra. Mercè, amb el cap emboirat a causa del sedant que li havien administrat, no va ser capaç de recordar la seva adreça, per això l’infermera, de mala gana, va haver de tornar a treure la fitxa,…

La mare se’ns ha llunat- (Conte per “entregues”…)

Tercer Premi III Concurs de Narrativa Breu “Dones”-Ajuntament   de Palafrugell, 2007- Publicat dins “A-dona-te’n”, 2008 –   –  Però vostè ja sap per què és aquí, oi?- li va preguntar el psiquiatre de bata blanca, des de darrere de la taula. La Sra. Mercè, com si fos la primera vegada que el veiés, se’l va…

De la mort, ni parlar-ne!

 (Capitol II, “La mort, una lliçó de vida?”, Editorial Mediterrània, 2005)                                  Estic cansat de tu, domini fosc I tempestat de flama. M’exaltaré damunt els horitzons I trauré les banderes al desert De la darrera cavalcada. Reina d’aquestes hores, ara véns Tota brillant, armada. Inútil desesper del vespre! L’alba S’acosta ja amb l’espasa, I l’ardor temerari…

Comments are closed.