Llegeixo les portades dels diaris que he posat a terra perquè el veïns no trepitgin el terra mullat de la porteria, i, ailàs! Que hi diuen? Doncs que els que aquests dies fan aldarulls al carrer per protestar per l’amnistia pels aldarulls que es van fer al carrer fa uns anys, no són aldarulls que fan ells sinó que són culpa del govern d’ara. I són els mateixos que van condemnar els aldarulls pels quals ara es demana l’amnistia, i els mateixos que van aplaudir la presó i es van alegrar de les condemnes que van rebre els dels aldarulls d’aleshores. Condemna i presó que ells saben que, per descomptat, no patiran per uns fets calcats… Han entès res? Jo, amb prou feines…

La clau està en on passen els aldarulls i qui els provoca, és clar. Ara són aldarulls justificats i encoratjats pels partits polítics de més enllà de la dreta; aleshores van ser aldarulls de terroristes encoratjats per moviments socials d’esquerres. Ara la policia actua desproporcionadament; aleshores, la policia no va actuar amb prou contundència. Els dels aldarulls d’ara són herois i salvadors de la pàtria, els d’aleshores, terroristes que es volien carregar l’estat de dret (quin Estat de Dret?, em pregunto…).

I és que el meu Eusebio, al cel sia, ja deia «Qui té padrins es bateja», i els dels aldarulls d’aquests dies tenen padrins dels bons des de 1939…