Maria Vilanova i Vila-Abadal

La Josefina, una dona jove nascuda a finals del segle XIX en un poble del nostre territori, està casada amb un hereu i viu a la casa pairal de la família del seu marit. El seu home treballa i viu a ciutat, i ella s’està al casalot amb l’única companyia de la Cisqueta, una vella minyona, i on rep les esporàdiques visites de la seva sogra.

Un esdeveniment colpidor i la descoberta d’alguns secrets d’ambdues famílies – la seva i la del seu marit – obliga la protagonista a haver d’afrontar, tota sola, uns fets del passat que enterboleixen la seva vida de casada.

Cendra Viva està narrada en primera persona i en temps present i ens transporta a principis del segle XX. Ens presenta una jove protagonista, que en els seus primers anys de matrimoni ha de lluitar contra els prejudicis de l’època ―socials, familiars, religiosos, culturals i polítics―, dels quals ella n’és, també, una víctima.

Les incursions que la narració fa en el passat proporciona al lector les eines per a poder interpretar el present que viuen els protagonistes, tenint en compte el context en el qual es desenvolupa l’acció.