Després de molts mesos avui he tingut una alegria! Ja era hora, sí, senyors! Per fi podré sortir del meu poble i anar a un “míting”. Ho estic esperant amb candeletes! I tot perquè he buscat la paraula “míting” al diccionari que em va donar una veïna quan l’anava a llençar i en veure’m a mi fregant l’escala em va etzibar, tot volent-me fer una brometa: «si el vol… igualment aniria als porcs…», i a mi no em va fer cap gràcia, perquè soc neta com una patena, però me’l vaig quedar, i tant que me’l vaig quedar! I m’ha fet molt servei, aquest diccionari, cada vegada que he hagut de posar una nota a la porteria.

Doncs com els deia, he buscat la parauleta i diu que “un míting” és: «un acte públic de caràcter polític, social o cultural amb intervenció de personalitats, que té la finalitat de transmetre idees, atreure adhesió, el vot, etc…»

Doncs, justa la fusta! És exactament el que em calia saber per reemprendre les classes de puntes de coixí que vaig haver deixar perquè, en fer-se al poble del costat, amb el confinament municipal se’m van acabar de cop.

Ara, però ―almenys durant quinze dies―, hi podré tornar ja que ningú no em podrà dir que una classe de puntes de coixí no és un acte social: som unes quantes dones que ens hi reunim; un acte cultural: preservem una artesania en vies d’extinció; un acte que compta amb intervenció de personalitats: la senyora Rosa és una autoritat al poble en aquest art manual i un acte que té la finalitat de transmetre coneixements tradicionals de l’any de la picor. Ah, i sempre votem per veure qui portarà el berenar que ens cruspim durant el descans.

 I és que el meu Eusebio sempre deia: «Qui menja sopes, se les pensa totes», i no només han sigut dues tasses de caldo, les que ens han fet empassar els polítics des que va començar la pandèmia, sinó unes quantes més! Així, doncs, en tenim un bon tip!