Amb els ulls esbatanats

Per què fem tant ressò de les bajanades de cantants i xutadors?

Fa dies que els diaris que poso al terra per fregar l’escala, els telenotícies de totes les cadenes, els programes de ràdio més variats i, per descomptat, les converses a la plaça, giren al voltant de la cantaire colombiana i l’ex jugador del Barça. Que en som de babaus tots plegats, Déu meu! Que no…

Read More...

Les víctimes de Melilla no tindran un Bon Nadal

Bé, ni bo ni dolent, no tindran Nadal i punt. Però els que han sortit exculpats de la massacre de la frontera de Melilla ―no es pot dir de cap altra manera― aixecaran ben alt les copes per brindar per un feliç Nadal i un venturós Any Nou… Per a qui? Per a ells, naturalment!…

Read More...

Estic més que empipada amb el que ha passat a Melilla, estic molt emprenyada!

Estic indignada, estic molt emprenyada, estic que no tinc paraules, i no amb els meus veïns de la meva escala, no. I no és que no en tingui d’hipòcrites, de pocavergonyes, de cínics i de mentiders, perquè de tot hi ha en la vinya del Senyor… Però no en tinc cap que sigui tot això…

Read More...

Amb les guerres encara hi ha classes

No ho entenc, no m’hi cap al cap, i els ho dic així, tal com raja, ras i curt: som una colla de racistes classistes! I es que em pregunto per què no tractem tots els refugiats de la mateixa manera? És a dir, com ho estem fent ara amb els que venen d’Ucraïna. No…

Read More...

En què quedem? Jo ja no sé si soc una bombolla o estic com una bombeta…

Mirin, si volen que els digui el que penso és que cadascú tiri pel dret i faci el que bonament pugui. I per què estic tan expeditiva? Doncs, perquè la del cinquè ahir vespre va sortir tota arreglada per anar al concert multitudinari mentre a la ràdio deien que hem d’anar en compte amb les…

Read More...

Per fi s’ha acabat l’estiu!

Sí, potser els estranyarà que estigui més contenta que un gínjol que la tardor hagi arribat. I és que aquest estiu m’he quedat més sola que una mussola en aquest edifici. No sé per què fregava l’escala; ningú la pujava ni la baixava i estava més neta que una patena. Però el president de la…

Read More...

Mítings i puntes de coixí

Després de molts mesos avui he tingut una alegria! Ja era hora, sí, senyors! Per fi podré sortir del meu poble i anar a un “míting”. Ho estic esperant amb candeletes! I tot perquè he buscat la paraula “míting” al diccionari que em va donar una veïna quan l’anava a llençar i en veure’m a…

Read More...

Tolerància zero per a qui?

A mi ja em perdonaran, però quan les manifestacions acaben amb aldarulls, contenidors cremats i cops de pedra i la justificació és que només son uns quants eixelebrats d’extrema dreta que s’infiltren entre la gent de bé ―o de mal, però pacífica―, a mi no m’estranya gens ni gota ni tampoc em tranquil·litza, per descomptat!…

Read More...

Apa, ja tenim un altre reial per mantenir sota el sol del Carib!

I no passa res, és clar… Quan convé. els pecats son personals i intransferibles i en el cas de la monarquia del Regne d’Espanya sembla que és així, i el nostre reietó està net com una patena del que ha fet el seu pare encara que tota la família n’hagi sucat de valent des de…

Read More...

Per què són tan repatanis a fer els tests del coronavirus?

Primer de tot els he de dir que he seguit fil per randa totes les ordres que ens han donat durant el confinament i m’he quedat tancada a pany i forrellat dins del meu habitacle del darrere de la porteria que només té un forat que dona al celobert. I ara resulta que tots els…

Read More...