Llegeixo les portades dels diaris que he posat a terra perquè el veïns no trepitgin el terra mullat de la porteria, i, ailàs! Que hi diuen? Doncs que els que aquests dies fan aldarulls al carrer per protestar per l’amnistia pels aldarulls que es van fer al carrer fa uns anys, no són aldarulls que…

Aquest matí m’he trobat la veïna del cinquè segona, plorant. Sí, plorant. «Ploro de tristesa i de ràbia», m’ha aclarit, suposo que perquè no em pensés que era una figa-flor. «I doncs…?», li he preguntat jo, mentre m’asseia a l’últim graó de l’escala, al seu costat. I m’ha explicat el que li passava: «Als anys…

Diguin-me demagògica ―o això m’ha dit la veïna del cinquè―,  però, no els sembla que hi ha molta diferència entre salvar uns i altres, depenent dels pistrincs que tenen? Tenim una mitja dotzena de persones molt riques i molt avorrides que han pagat una morterada per anar a distreure’s, al fons de la mar, contemplant…

Tots els veïns de l’escala –bé, no tots!—no paren de posar el crit al cel perquè un partit polític que defensa tot allò que la Santa Constitució no permet ha guanyat i reguanyat en moltes parts dels nostres territoris. I tots els veïns ―bé, no tots!- s’escandalitzen veient com els guanyadors es freguen les mans…

Fa dies que els diaris que poso al terra per fregar l’escala, els telenotícies de totes les cadenes, els programes de ràdio més variats i, per descomptat, les converses a la plaça, giren al voltant de la cantaire colombiana i l’ex jugador del Barça. Que en som de babaus tots plegats, Déu meu! Que no…

Bé, ni bo ni dolent, no tindran Nadal i punt. Però els que han sortit exculpats de la massacre de la frontera de Melilla ―no es pot dir de cap altra manera― aixecaran ben alt les copes per brindar per un feliç Nadal i un venturós Any Nou… Per a qui? Per a ells, naturalment!…

Estic indignada, estic molt emprenyada, estic que no tinc paraules, i no amb els meus veïns de la meva escala, no. I no és que no en tingui d’hipòcrites, de pocavergonyes, de cínics i de mentiders, perquè de tot hi ha en la vinya del Senyor… Però no en tinc cap que sigui tot això…

No ho entenc, no m’hi cap al cap, i els ho dic així, tal com raja, ras i curt: som una colla de racistes classistes! I es que em pregunto per què no tractem tots els refugiats de la mateixa manera? És a dir, com ho estem fent ara amb els que venen d’Ucraïna. No…

Mirin, si volen que els digui el que penso és que cadascú tiri pel dret i faci el que bonament pugui. I per què estic tan expeditiva? Doncs, perquè la del cinquè ahir vespre va sortir tota arreglada per anar al concert multitudinari mentre a la ràdio deien que hem d’anar en compte amb les…

Sí, potser els estranyarà que estigui més contenta que un gínjol que la tardor hagi arribat. I és que aquest estiu m’he quedat més sola que una mussola en aquest edifici. No sé per què fregava l’escala; ningú la pujava ni la baixava i estava més neta que una patena. Però el president de la…