Si volen que els ho digui, no ho entenc. No entenc tot el rebombori de l’assassinat d’un senyor a Amèrica que el van disparar al cap i va caure mort mentre feia una arenga a una munió de joves. Molt trist, sí, no s’ha de matar ningú, per descomptat, però tant enrenou em fa pudor de socarrim.
I el que menys entenc és que a aquesta mort, sobre la qual ha opinat tot déu, també s’hi hagin afegit els psicòlegs infantils que han alçat la veu per sentenciar que veure aquesta imatge per la televisió i per les xarxes traumatitzarà els nens i joves per tota la seva vida.
Per què aquesta imatge d’un senyor que de cop cau a terra, sense ni una gota de sang, és més impactant en les sensibles ments dels nostres infants i adolescents que les imatges de nens i joves com ells estesos a terra morts en un bassal de sang, o corrent famèlics buscant menjar, o veient com les bombes cauen sobre casa seva deixant-la feta un munt de runa? I totes aquestes imatges i altres molt pitjors les veuen per la televisió, i no cal dir a les xarxes, mentre dinen o sopen amb la família mentre el presentador els avisa que el que veuran pot ferir la seva sensibilitat. És clar, que com que ja hi estem acostumats, no ens fereix res, ni la sensibilitat ni l’estómac. Ni a petits ni a grans. Bé, jo no soc psicòloga, ja saben que no tinc estudis i no puc opinar amb propietat…
Però, per què la mort d’un senyor americà d’un país que hi ha més armes de foc que persones ha d’aixecar tanta polseguera? No ho puc entendre. Tret que hi hagi algun interès més enllà de la pena al cor que es pot sentir per un home que ha estat assassinat.
I com que el meu Eusebio, al cel sia, sempre deia: «Sense interès, ningú juga» i també repetia sovint: «Pensa mal i no erraràs», jo faig això, penso malament, i no entenc per què tots plegats fem tant la gara-gara al senyor que mana a Amèrica, molt amic del senyor assassinat, parlant dies i dies del que ell vol. I ara, el que vol és no ens oblidem ni un instant del seu amic mort d’un sol tret sense vessar ni una gota de sang. Per què serà?
Ai Secundina, saps alló de la Santisima Trinitat que ningú enten, doncs aixó, no t’encaparris, no ho entendràs mai.
Yo tampoco lo entiendo. Ni a esos psicólogos infantiles… y de este tema algo se… 🙂
Doncs jo ho entenc, si no, només llegiu l’amenaça que ens envia a tots, mentre el “senyor d’EUA” es frega les mans, li treuen un “amic” de conveniència que li podia fer ombra, i el poble a més veu la llum, com anestesiats l’adoren més.
Sobre les imatges, ja fa temps que dura aquesta brometa, de que poden ferir-nos la sensibilitat. És el negoci de la morbositat.
En una paraula: “Encara no hem baixat de l’arbre”.
Em nego a entendre-ho!
Què ens està passant, som en un món on tot el poder està en mans d’uns descerebrats que haurien d’estar tancats.
Els nens no en són aliens, van a la presó per llançar pedres, l’única arma possible, saben que poden morir en qualsevol moment.
Hem de preocupar-nos per a què els nostres, que ho veuen tot sopant o des del sofà, tampoc ho entenguin i preguntin.
Sabrem donar una resposta?