Quan ja fa una pila d’anys els mateixos de les togues van enviar a uns quants a la presó perquè havien deixat votat (un delicte, segons ells, en plena democràcia, també segons ells, ai Senyor!), i molts per a qui el dictador seguia més viu que la fam no només se’n va alegrar, sinó que ho va celebrar, jo vaig recordar-los el que deia el meu Eusebio, al cel cia,: «Quan vegis la barba del teu veí cremar, posar la teva a remullar.» i si no ho acabaven d’entendre els en deixava anar una altra: «No vulguis per a ningú, el que no vulguis per a tu.» Però, cap cas, els passava de llarg, això només afectava a uns quants que parlaven un idioma que mantenien per a fer-los la punyeta i es volien separar del regne. A ells no els passaria mai. I és cert, a no tots els arribarà aquesta vegada, però alguns ja estan fent cua a ca’l barber.

Doncs, res, de moment, als togats només els queda inventar-se la justificació de la sentència i fer-ho amb l’ajuda de les mentides recollides, durant i abans del judici, procedents de la parelleta feliç, els seus ajudants d’uniforme i del barbut que no és notari. I en un tres i no res ho tindran enllestit.

I d’això se’n diu començar la casa per la teulada, és com confeccionar un el vestit perquè faci joc amb les arracades que ja tens de fa temps, perquè acabo de llegir en el diari que he posat a terra per fregar l’escala que segons va confessar una font propera al Tribunal Suprem a l’articulista: «El peix estava tot venut abans de començar la deliberació. No va caldre debatre res.» I no us dic el nom de qui firma l’article perquè d’aquí res tornaríem a tenir a tots els togats asseguts acusant el periodista de filtracions i ves a saber de que més, una cançó de l’enfadós a la qual s’han aficionat el fans de “santa Isabel Ayuso de Arco” defensora de la seva particular i intransferible democràcia.

Però no deseperereu, que el refranyer és molt savi i tant de bo tinguem prou paciència i salut perquè els veiem a tots ben afaitadets, no si si em faig entendre….