I m’explico… Estic fins al monyo de continuar sentint a la ràdio i la tele els caps pensants ―que entenen de tot i que opinen de tot; quina meravella i quina enveja!― que “la gent pensa… la gent vol… la gent demana… la gent està tipa…“.
Si bé és cert que tots els que som “la gent” els hauríem d’estar agraïts, perquè ens estalvien de perdre el temps pensant, volent, demanant i estant tips del que toqui segons el dia en què caigui la tertúlia, no amago la meva inquietud ―i també la meva tafaneria, mal m’està el dir-ho― per saber què punyefles són tota aquesta colla d’opinadors, que no es consideren part de la “gent” de la qual parlen, dia sí, dia també.
He de confessar que jo me’ls escolto amb atenció per la ràdio, i me’ls miro amb lupa per la tele, per veure si els descobreixo una cua peluda o unes banyes afilades, per allò que potser pertanyen a una altra espècie que no és la nostra, la de “la gent”.
La veritat, però, és que no hi sé veure cap diferència. Són igual de prims, de grassos, de desnerits o de ben plantats ―bueno, d’aquests últims n’hi ha pocs― que qualsevol dels meus veïns de l’escala. I, per a més inri, alguns són més babaus que el del principal primera, i més cridaners que la de l’àtic.
Sí, ja sé que em diran que jo no tinc estudis i que no hi entenc d’ éssers ―o el que siguin― a qui no arribo ni a la sola de la sabata. I és per això que pregunto a tots vostès si tenen idea de què són, realment, els tertulians, a quina espècie pertanyen.
Si m’ho saben respondre, els estaré eternament agraïda, perquè el meu Eusebio sempre deia: ‹‹els ases i els ignorants són fills de cosins germans››, i jo voldria saber-ho per deixar de ser una ignoranta, que no m’agradaria que em titllessin d’ase… És clar, que aleshores potser podria ser tertuliana, perquè els ases no són “gent”, oi?
tertúlia= 1.-grup de persones que habitualment es reuneixen per conversar o fer algun passatemps. 2.- fer tertúlia= entretenir-se conversant.
El meu sinònim= tertulià= Persona que em posa el cap com un bombo.
Secundina, taps per les orelles.
Els tertulians són persones que han fet dels seus criteris “particulars” una forma de viure- i viure bé, que jo en conec alguns que d’escriure noticies en un diari de poca volada o un advocat més en un bufet plé de professionals, passa a dir quatre criteris personals i ja es cridat a la radio o la tele. Encara que podem recordar al Sr. Giralta i els seus esgarrips contra el PP, quan era tertulià i ara el veiem, fent esforços per pactar amb aquells que tan criticava. Ell que sempre deia que hi havia un altra forma de governar el país (Espanya), s’afanyat a buscar la sombra del PSOE, primer i després del PP. Vull pensar per alló de “quien a buena sombra se arrima…”. que ell i els seus companys, que si els hi cau 2la mala ombra a sobre”, tenen assegurat un lloc de treball molt ben remunerat, tots, tots serán TERTULIANS. Una nova professió, un nou engany.
El problema és que la majoria de tertulians i experts són de dretes com els mitjans de comunicació i hi ha “gent” = “moltes persones concretes” que se’ls creuen… així guanya sempre el PP a Espanya… i fins no fa gaire Convergència a Catalunya. Snif, snif… per a quan tertulies amb tertulians intel.ligents amb idees per tirar endavant aquest país (i el del costat: Espanya) amb igualtat?