No fa ni mig any que jo –que soc una pobra portera sense estudis– posava en entredit la generositat del govern acabat d’estrenar d’en Pedro, acollint a València un vaixell ple de refugiats, se’n recorden?
I jo els deia que tot ho havien fet de manera interessada pel rendiment que en treien els que s’havien posat les medalles, que de ganes d’acollir ja fa temps que sabem que cap govern no en te cap ni una…, però en Pedro havia de demostrar que era mooooooolt bo, oi?
Pues jo sí que me’n recordo i tant que sí! I alguns veïns de l’escala em van acusar de ser una malpensada i de posar aigua al vi, perquè d’humanitat el nou govern en tenia per donar i per vendre… I ara, què?, encara s’ho creuen?
Què passa ara amb el vaixell de Santa Pola? Pues que ja no necessiten la propaganda… Claro, ja han sortit a tots els telenotícies i no cal anunciar res a bombo i plateret perquè ja fa temps que manen.
I, a més, desenganyin-se, això de rescatar refugiats ja no es porta, perquè ara el pensament que s’ha posat de moda és que tota aquesta gent que fuig no ho fa per necessitat sinó que està abusant de la nostra bona fe i ja està bé de que ens prenguin el pèl, oi, Pedro i companyia europea?
Com canviem quan ens convé! Això sí, si algun cadàver arriba a les nostres platges, li pagarem la repatriació, que per als morts sí que hi ha recursos. Bueno, segurament ho pagaran amb els diners que recullin de les multes que cobrin als vaixells com els de Santa Pola si els seus tripulants decideixen obeir les normes del navegant i desobeir les exigències del govern de torn i, malgrat les amenaces de sancions, portar a port als sobrevivents que han rescatat del mar.
Quanta raó tenia el meu Eusebio quan deia: «Mentider conegut, ja no és cregut», i a tots aquests manaires se’ls veu el llautó d’una hora lluny. Però ni els drets humans, ni les lleis de la mar, ni els més elementals sentiments humanitaris poden travessar la seva pell gruixuda d’elefant. De cocodril també en tenen alguna cosa: les llàgrimes, per plorar els morts que no han pogut salvar… Quina barra!
Como siempre comparto las reflexiones de esta portera “malpensada”.
La maldat impera. BBVA