I perdonin l’expressió… Però és que em treuen de polleguera aquests que ens manen!
Ara resulta que la monja infectada d’ebola que van deixar a terra perquè no “era de l’Imperio español” ―quan els cap pensants que ens manen van tenir la santa barra de pagar tot un avió per un sol “espanyolet”―, un cop va sortir-se’n sense l’ajuda de ningú, prou que els desgraciats dels nostres mandamás es van recordar d’ella, quan la van haver de menester! I  ara, a sobre, es posaran les medalles de la curació de l’infermera, a qui, quan es va infectar, van carregar tots els neulers!
I la pobra dona ―la reliogiosa, vull dir– repeteix, una i altra vegada, que no sent rancor contra l’Estat Espanyol… És ben bé que és monja de cap a peus i ha fet vots de no sé quantes coses, perquè si arribo a ser jo a qui deixen al peu de l’escala de l’avió, ja es poden esperar ben asseguts, que poc els hagués ajudat, que el meu Eusebio sempre deia: “qui la fa, que la pagui”. És clar que en aquest cas hagués rebut qui no en tenia cap culpa, i això tampoc seria just, oi? Però que els que ho han fet tan malament s’inflin com a galls d’indis, em fa una malícia!