Com que el senyor president-robot-intel·ligent de la comunitat no m’ha contestat encara la carta, estic desvagada. Els faig saber, doncs, que, parlant ras i curt, no tinc res a fer. Perquè, Déu me’n guard de netejar l’escala amb un producte “no autoritzat”! Així m’ho va fer saber la del principal, quan va veure que a  galleda hi posava el lleixiu de sempre. Pues, ja s’ho faran i, de moment, sense ràdio ni tele, m’haig d’entretenir amb aquest trasto que m’han col·locat a la garita i que m’ocupa més de mig taulell.

La Mercedites m’ha ensenyat a navegar. Bueno, suposo que vostès, que són moderns, m’entenen. No és que vagi amb barco, vull dir que puc veure coses per la pantalla de l’ordinador ―em sembla que en diuen― com si fos una televisió, però sense saber mai què hi fan.

Pues com els deia, per entretenir les hores navego i passejo pel barri. I tot caminant, ahir al matí, vaig passar per davant d’una escola ―que havia estat de monges, però que ara hi ha senyoretes normals― que tenia una pancarta a la façana que hi posava: UNA ESCOLA A LA MIDA DEL TEU FILL.

A mi em van semblar boniques aquestes paraules, i així li ho vaig comentar a la del tercer que té canalla petita i que no està gaire contenta amb el col·legi  on duu els nens. Bueno, el nen i les dues nenes, perquè Verge Santa com es va posar! Com un gall de panses! Em va fer por i tot!

Jo no entenia res, ¿per què treia foc pels queixals i s’esgargamellava aquella dona que sempre havia estat amable amb mi, i que mai no l’havia sentida cridar ni als seus fills? Ai, perdonin, als seus fill i filles! Pues, per això, precisament, perquè en el cartell només hi posava “teu fill” i no “el teu fill barra la teva filla!

Què volen que els digui? A mi em sembla una mica recargolat i són ganes de voler filar molt prim. A mi, aquesta moda de “companys i (o barra) companyes”, “pares i (o barra) mares”, “nens i (o barra) nenes”, “carters i (o barra) carteres” i “miembros y miembras” ―com va dir una ministra― em sembla exagerada.

Quan jo anava a estudi, donya Rosita ens va ensenyar “que se debe utilizar el masculino como genérico para representar a un colectivo compuesto de machos y hembras” ―segons em sembla recordar, perquè com comprendran, d’això fa una colla d’anys i la memòria em comença a fallar.

Pues sembla que, ara, si no dius o escrius: “tots barra (o i) totes” o “estimat barra (o i) estimades” és més lleig que pegar una pare i és no sé què de “políticament reprotxable” ―o una cosa aixins que em va etzibar la del tercer i que no vaig entendre, però no vaig gosar fer-li repetir, perquè s’estava enfilant com una carbassera.

Diguin-me carca, quica, rància, carrinclona o antiga, però, jo, sincerament, hi trobo més inconvenients que avantatges a no fer el que ens deia donya Rosita. Per començar, més gasto de saliva, en els discursos; i de paper, si s’ha d’escriure. I ja em diran si estem per gaires dispendis!