Quan jo era petita les carbasses ens les donava la mestra, a final de curs. Avui dia, a la mainada —pel que veig— les hi donen tot just han començat a anar a estudi.

I és que tots els colmados i les botigues d’aquelles que venen de tot, són plens de carbasses foradades, perquè la canalla se les posi al cap. Diuen que per a fer por. Però quina por pot fer una carbassa? Més aviat fan riure…no els sembla?

Claro que no només la canalla es disfressa de bruixot de broma, no! que també he vist galifardeus fets i drets que volen fer sustos amb les carbasses foradades i uns barrets negres i punxeguts al cap, que em fan pensar en les processons de Semana Santa, aquelles on cantàvem allò de “amb vostra Passióóóó Sagraaaaaada…” Saben què vull dir, oi?  

I què volen que els digui? A mi, per Tots Sants,  m’agradava més quan a la Merceditas la disfressava de castanyera; amb el seu davantalet i els seu mocadoret lligat al coll, no sé, feia més goig… no sé si m’entenen.

Ara, casibé no en veig de castanyeres al carrer. I això que, quan arriba el fred, unes castanyes calentes i uns moniatos escalfen les mans i la panxa i vénen molt de gust!

Dilluns passat mateix, me’n vaig comprar una paperina, d’aquelles que fan amb paper de diari a una de les poques parades que queden, tocant a la Plaça Catalunya. I sí, eren bones —bueno me les van donar una mica crues, tot s’ha de dir—, però el preu, mare meva! Me’n van fer pagar un dineral! Per mi que en lloc de castanyes es van pensar que em venien carbasses i me les van cobrar a pes!

Sort que el meu Eusebio és mort, perquè si arriba a saber els quartos que em van costar, m’hagués esbroncat ben bé i m’hagués dit que m’havien donat gat per llebre, i la veritat sigui dita, hagués tingut tot la raó…