Ahir em vaig instal·lar davant la tele per veure en Trump prendre possessió del país més poderós del món, per segona vegada.

Tos els comentaristes estaven estranyats que el petó del futur president no arribés a la galta de la seva senyora Melanie. Tots es van entestar a dir que no s’havia acostat més a la digna dama per una qüestió de protocol.

Valga’m Déu val! No em facin riure! Però és que ningú no es va donar que l’esmentada dama s’havia posat, expressament, un barret que li impedia, precisament, que el seu marit se li acostés i no li arribés a la galta? I, a més, el barret li tapava els ulls. Però és que ningú no va caure en que ho havia fet intencionalment? Ni petó, ni veure l’esperpent del seu marit jurant per segona vegada, va voler, la soferta muller. Ni, és clar, que nosaltres li veiéssim la cara d’avorrida que feia.

Tos sabem que amb els ulls parlem, imaginin-se tot el que haurien dit els de la primera Dama si els haguéssim vist! I de petons, ni un a la galta! Quin fàstic, devia pensar. I la solució va ser l’alta costura, en majúscules. L’ala del barret, tan elegant, no li permetia ni una cosa ni l’altra. Salvada!

I, a sobre, la van comparar, amb posat i elegància, a la Jackie Kennedy! Què més volia! «Matats dos ocells d’un tret», que diria el meu Eusebio, al cel sia. I és que la  primera Dama, en aquesta segona ocasió ja té experiència de com li aniran les coses i el millor és estar-ne apartada i amb els ulls clucs….