Sí, ja tenim excusa judicial masculina! Perquè ja deuen suposar que em vinc a referir al fèmur d’en Millet ―no li dic senyor, perquè no n’és―, i vostès em diran: “pobre home, prou pena té!” I jo els diré que molt llarga la sap aquest pájaro…

I si fa unes setmanes els vaig comentar que la infanta va patentar l’excusa femenina: la de l’enamorament sobtat que fa que no s’acusi cap dona que perdi el seny per un masclet que l’ha tornat beneita del tot; ara el “bo” d’en Fèlix, que se les pensa totes ―no sé si menjant sopes, o no―, també ha patentat el seu invent perquè els homes puguin fugir de la justícia.

Que què han de fer ? Pues molt fàcil: convèncer la dona que els faci la traveta a mitja nit, vet-ho aquí!

I si la muller té el son tan fort perquè s’ha empassat una dotzena d’Orfidals  ―que ja se sap que les preocupacions fan tenir insomni― i no es desperta, cap problema! L’home es col·loca la gibrelleta al mig del pas i segur que fa el fet; un braç trencat, un trau al cap, un fèmur… el que s’hagi de menester; la qüestió és que l’endemà no pugui presentar-se davant del jutge que l’ha citat.

I vostès em diran: “dona, Secundina, que ningú no es fa mal expressament…”, i jo els preguntaré: “Vostès no s’estimarien més una convalescència a una torre amb piscina a l’Ametlla del Vallès que unes vacances pagades al carrer d’Entença?”

Que ja ho deia el meu Eusebio: “Als justos no s’han de demanar coses injustes, ni als injustos coses justes”.