Bueno ja han vist què ha fet la del setè, sense ni encomanar-se ni a Déu ni al diable, i sense, claro, dir-me’n res!

Pues resulta que fa un temps van venir uns xicots molt trempats a fer-me un reportatge de la meva feina de portera i, abans que l’hagin passat per la tele, la del setè va i escriu un llibre de tot el que els vaig explicar.

No sé com s’ho ha fet, la pocavergonya, però sembla que ha ben entabanat aquells vailets, que li han deixat veure el que havien gravat i ja n’ha fet un llibre, que, la molt penques, ha titulat Petites històries al replà de l’escala.

I tant que em deia el meu Eusebio, al cel sia, que la paraula més ben dita és la que no se publica! I ara l’hauré de veure impresa en paper i amb cobertes d’aquelles dures, que tant de goig fan quan es tracta d’un missal, però mai de coses que la meva discreció no em permet d’escampar. Que surti a la tele és una cosa, però que quedi per escrit, per a la prosperitat, n’és una altra!

Claro que, per sort, com que de xafardera no en sóc pas, poc deu haver pogut explicar dels veïns de l’escala, la del setè, perquè jo prou sé que bé està la llengua dins la boca, encara que els xicots me l’estiraven de valent!

Ah! I a més la del setè, m’ha demanat que els digui que també ha publicat un altre llibre que fa uns mesos va rebre un premi ―ja poden comptar què pot haver guanyat, aquesta galtes!― i que es diu El món per un forat i que parla de la Guerra Civil…I què en sap ella d’aquella època, em pregunto jo… I m’ha insistit que els digui que si volen saber més coses de la presentació d’aquest divendres, dia 17 d’octubre, que vagin a la secció de NOTÍCIES, que ho tenen tot per escrit. Dos libres! Verge Santa! No vols caldo?, doncs dues tasses!

I jo, com que sóc servidora de tots els que viuen a l’escala ―la del setè, també, mal me pesi―, pues els ho dic.. Que ja veuen, pobra de mi, com haig de fer tots els papers de l‘auca, amb aquests veïns que m‘han tocat, i la del setè és una creu!