Fa poc, un ex president espanyol deia que no podia acceptar la independència de Catalunya perquè seria com acceptar que li arrenquessin un braç.

Anem a pams, senyor Gonzàlez: els catalans i les catalanes (també els que es diuen Gonzàlez)  no hem nascut per ser el braç de ningú. No, hem nascut per ser un poble fet i dret, amb cap i peus, braços, cames i tot el que calgui. I vostès també poden espavilar-se per ser un país així.  Aleshores serem dos països veïns i bons veïns.

 Per què, doncs,  sóc independentista? Ho sóc per una cosa molt senzilla: perquè vull ser un home. I sé, com Salvador  Espriu, que els homes només poden ser si són lliures.  Però també sé que les persones tampoc no podem ser si no som nosaltres i la nostra circumstància, per tant tampoc no podem ser si la nostra circumstància no és lliure. I la circumstància més important que tenim és el nostre poble. Doncs, per poder ser plenament nosaltres mateixos, cal que el nostre poble, com els altres pobles del món,  sigui un poble plenament lliure.

Hi ha catalans que diuen: si els espanyols ens tractessin més bé no seríeu independentistes. És un gran error, però és comprensible. Per què? Perquè hi ha un impuls natural que fa que molts individus d’un poble dominat s’adaptin al poble dominador. Però els que fan això d’daptar-se als dominadors, no saben que ho fan pel mateix impuls natural que fa que els animals es deixin domesticar. No ho saben, però ho fan.

Algú dirà: si segueixen un impuls natural ja està bé que el segueixin. Doncs no, no està bé. Per què?  Perquè l’espècie humana és l’única espècie que per poder-se realitzar necessita dominar i transformar la natura. Dominar  i transformar la natura, no és el que fan els pagesos? I sort en tenim que ho fan, si no ens moriríem de gana! Pensem que si no haguéssim dominat i transformat la natura encara viuríem com a l’edat de pedra. Encara la nostra esperança de vida seria de 20 anys,  en lloc de ser de més de 80 anys, com ara. Si només seguíssim  la natura, ens reproduiríem com els conills. En canvi ens dominem, modifiquem la natura i planifiquem els naixements.

Si no dominéssim i transforméssim la natura, com podríem fer trasplantaments d’òrgans i salvar la vida de tanta gent? Com podríem construir  cases i fer Santes Maries del Mar, i pintures com la Gioconda,  i escultures com la Venus de Milo… i, què carai, com podríem veure fer gols com els d’en Messi?

En totes les espècies no humanes els seus individus només existeixen per la  perpetuació de seva espècie. Per això els animals, quan són capturats  per l’home, es deixen domesticar perquè és la manera que tenen de sobreviure i poder-se  perpetuar.

Doncs, encara que no ho sàpiguen, és per aquesta mateixa raó  que molts humans del col·lectiu dominat s’adapten al col·lectiu dominador. D’això se’n diu la síndrome d’Estocolm.

 Doncs, amigues i amics, no ens deixem domesticar més, com ho volen obertament els ministres Wert i les senyores Cospedal, i com ho volen “sin que se note el cuidado” els senyors Rubalcaba i companyia. No ens deixem domesticar més encara que la domesticació s’encobreixi de pactisme. La nostra obligació no és solament la de perpetuar l’espècie, sinó la de realitzar-nos cada u en plenitud.. Per tant recordem-ho: els homes, les dones, les persones totes no podem ser plenament nosaltres mateixos si no som lliures. I no podem ser lliures si no ho és també la nostra circumstància, és a dir, el nostre poble. Per això som independentistes.

Acabem de fer una cadena i en farem una molt més llarga encara, per demostrar que només admetem la cadena de la germanor i rebutgem totes les altres  cadenes.

Vilatans de Gràcia i amics, gent de la vila la campana de la qual cridava a sometent  per defensar la dignitat dels seus habitants, fem-la sonar ara a través nostre, aquesta campana,  i cridem tot el país a la dignitat de la independència (sense oblidar-nos dels altres països que, es vulgui o no, parlen català).

Gent de la vila de Gràcia, la catalana, i amics que ens acompanyeu, ha arribat l’hora de segar les cadenes!