Ara pla! Se m’ha girat feina! Si veiessin la meva garita, la tinc tota de cap per avall!

M’han fet treure la ràdio i la tele ―en blanc i negre― que tenia per fer-me passar les hores mortes que sempre es tenen quan vigiles una porteria, i m’hi han posat un d’aquells trastos que hi ha a totes les oficines, que és com una màquina d’escriure, però moderna, que té una tele que no dóna res del que m’agrada ―ni del que no m’agrada, per no faltar a la veritat― i un teclat com el d’un piano de criatura. Ah, i un mort d’aparell que me l’han posat sota el tamboret i que no el puc moure ―de tant que pesa― quan haig de passar el motxo.

La del principal m’ha dit que he d’enviar un no sé què al robot intel·ligent que serà el president, per consultar-li què he de fer a partir d’ara, perquè em doni ordres, vaja. I ho haig de fer amb la nova tele.

Sort que la Mercedites m’ha ajudat. Va venir diumenge a la tarda, i com que és molt espavilada, en un tres i no res em va fer això que em sembla que se’n diu un mell i el va enviar sense sobre ni segell; se’n va anar volant, va desaparèixer…

Els ensenyo la carta, bueno, el mell  ―o com se digui― que suposo que he enviat sense tirar-lo a la bústia ―ja m’explicaran com li arribarà!―  al robot-intel·ligent, amb l’ajuda de la meva filla i que, la veritat sigui dita, li ha quedat la mar de bé, no sé pas com s’ha empescat una cosa tan ressonant!:

“Apreciat Senyor Robot President,

Ja deu ser coneguda per vostè la voluntat dels veïns d’aquesta escala d’eliminar la figura humana del president de la comunitat, canalitzada a través del seu portaveu a la darrera reunió de  veïns.

Es per això que m’han fet saber que s’han donat les condicions favorables per a contractar un president-senyor-robot-intel·ligent i per tant, servidora de vostè li dóna la benvinguda i es posa a les seves mans, en cas de tenir-ne. De no ser així ―de no tenir mans― em poso a disposició de qualsevol altra part que estimi oportuna.

Entenc que quan es donen les circumstàncies que propicien aquest canvi de model de president, és el nostre deure entendre’ns en el que li exposo a continuació.

Sóc conscient de la seva posició contrària al fet que una dona vella i atrotinada, com jo, continuï fent de portera. No obstant això, entenc que de la mateixa manera que en altres comunitats de veïns troben vies per solucionar aquest tipus de realitats, vostè no hauria ser l’excepció en sentit contrari.

En conseqüència, li plantejo la necessitat que em digui quantes hores he de dedicar a fregar el mosaic del terra de l’entrada i les rajoles de la paret, quins dies de la setmana he de fer l’escala de dalt a baix i si té alguna preferència en el producte que he d’emprar per netejar els vidres.

Espero que la seva resposta em permeti, de forma pactada,  tornar a la feina, en el termini més breu possible, dins el marc que s’estableixi.      

Cordialment,

Secundina”