Sí senyors! I abans no se’m tirin al damunt dient-me que tinc mania a la nostra infanta, els diré que això no m’ho invento jo, el seu advocat ja fa temps que va dir-ho. Bueno, que era babaua, no, però que estava encaterinada del seu jugador de pilota, sí; i que per això era innocent.

I avui dia, després de tants anys de lluita feminista ―i la jove reial, de tants anys d’estudis― no em diran que no és de babaua voler fer-nos combregar amb  rodes de molí amb l’explicació que veure passar milions d’euros pel davant ―i pel darrere― i pensar que la rifa dels cecs els ha tocat cada mes és de dona enamorada.

D’acord, no és ella qui va dir-ho, va ser el seu advocat, sí, aquell que avui levita. Ja té raó, ja, que no toca de peus a terra! Perquè dir que les dones enamorades no han d’anar a la presó perquè les endorfines els ceguen el cervell és pixar fora de test… I si no, que li ho preguntin a la Pantoja… Claro que la folklòrica no té sang blava i ja hem pogut comprovar que quan la sang té altres tons, la justícia no és cega, i ca! Li encanta el color marí!

El meu Eusebio sempre deia: ‹‹Diners, santa paraula!: decanten la justícia i fan bona taula›› i avui la nostra reieneta ha pogut sopar de gust. Mira que bé! I nosaltres a brindar perquè la justícia és igual per a tots! I paro, perquè la roda de molí ja no em cap a la boca…