Pues jo sí. I molt. Sempre em quedava badant per veure si els enxampava. I ca! Un a la dreta, dos a l’esquerra, tomba, tomba, i la boleta desapareixia i tots els guanys eren per a ells. No els sona aquesta història? No els recorda alguna cosa que està per arribar?… Vinga, els donaré una pista: què farem el vint-i-sis de juny? Pues això: deixar-nos entabanar per els “trilerus” que ens manen!

Perquè no em diran vostès que totes les martingales que estan engiponant ―i engiponaran― fins el dia d’anar a votar, per a sortir-hi tots ells guanyant, no és: ‹‹jo m’ajunto amb els de la dreta, tu m’insultes i fas veure que t’ofens, ell fa veure que s’arramba al de l’esquerra i amb qui farà el pacte és amb tu, però dissimula que no es noti, perquè jo…››, i, en un “tomba i tomba”, ens trobarem, altre cop, que la boleta no és on nosaltres ens pensàvem, sinó on ells voldran que sigui.

Que el meu Eusebio sempre deia: ‹‹on acaba l’engany comença el dany››, i si no ja m’ho diran, si la ressaca de la revetlla els ho permet, claro…