He tornat com nova! Com que la comunitat de veïns em devia dies de vacances i no hi havia manera que el president-robot em digués quan les podia agafar… Claro, què volen si no parla? I per mi que se li estan acabant les piles…

Pues, com els deia, vaig comentar a la del principal, que és com una presidenta, perquè mana molt, i em va donar permís —només faltaria!— i em vaig apuntar amb la Trini, la portera de l’onze, per anar a Menorca amb l’Imserso —del “circuito islas”—. I surt tan bé de preu!

M’ha agradat molt tot, la veritat sigui dita; les visites als monuments, tots junts —em vinc a referir a la cinquantena de jubilats de tot arreu de l’estat que anàvem com un ramat de xais per no perdre’ns—; el menjar —ens deixaven repetir de tot!—; el guia —un xicot molt simpàtic que donava les explicacions cridant perquè gairebé tots érem sords— i moltes altres coses que no tinc temps d’explicar-los, perquè m’he trobat amb molta feina endarrerida. Déu meu, com n’està de bruta, l’escala!

Però el que sí haig de dir-los és que vaig disfrutar de veres quan ens portaven a “es polígono” de cada població perquè veiéssim on hi ha els supermercats grans —i és que els tenen tots i un al costat de l’altre!— i per tal que poguéssim visitar les fàbriques i les botigues de sabates, de pell, de formatges, de sobrassades, etc… i ens firéssim, claro…!

Jo he tornat amb unes sabates de taló i un bolso de pell d’imitació de leopardo, que són una preciositat; també he dut una jaqueta de pell negra, negra, per a la Mercedites que li ha encantat, i tant formatge i sobrassada que m’hauré d’esperar ben bé mig any abans de fer-me els anàlisis de sang… però és que tot és tan gustós!

Ara amb la Trini ja ens hem apuntat a l’altra isla, la de Mallorca, i així, a més de sabates, bolsos, formatge i sobrassada podré comprar un collaret de perles majòriques, que sempre m’ha fet il·lusió, i que el meu pobre Eusebio mai no se’l va poder permetre, per a mi, claro… I és que es ben cert allò de “si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit…” i aquesta vegada me’l regalaré jo mateixa i el collaret serà de dues voltes, pel cap baix!