Sí, ja sé que em diran que no puc preguntar res de coses tan “elevades” ni donar el meu parer perquè no he anat a estudi i no sé de lletra, i que val més que em dediqui a fregar l’escala del número 13, la de l’edifici del qual sóc portera, que això sí que ho faig més o menos bé.

Pues em sap greu dir-los que ja me n’he atipat ―com els grecs― de no poder dir-hi la meva amb l’excusa que “vostè no hi entén”. O sigui que vaig a fer la pregunta, que no veig que ningú faci ni, per descomptat, ningú contesti: “Si els problemes de Grècia vénen de fa anys i panys, per què tothom només critica i culpabilitza el nou govern que fa quatre dies que hi és, i que es va trobar amb tot el pastís?” No hi tenen res a veure els anteriors governs grecs? No hi tenen res a veure els governs i bancs dels països poderosos que van anant deixant diners, sense comprovar en quin estat es trobava Grècia? I no em diran que la generositat dels Merkels & cia ha estat perquè seguien els postulats de la mare Teresa de Calcuta, oi?

No sé per què, però em temo que tant als uns com als altres els interessava que les coses es fessin així, de malament. Que el meu Eusebio ja deia: “Qui oli remena, els dits se n’unta”. No els sona? Pues, apliquin-ho a Grècia o a qualsevol altre situació semblant i propera…