Mare meva! Me’n faig creus!

Que quan vaig veure aquell homenet que em demanava per a ella, ja em va fer mala espina… Vaig estar a punt de dir-li que no vivia a la casa, miri’n bé el que els dic! Però no ho vaig fer, no puc faltar a la veritat, ja em comprenen…

Claro que no m’esperava que aquell mitja cerilla li portés aquell parte de l’ajuntament, això sí que no! Ni ella, pobra, no s’ho esperava! I és que se’n va endur un bon susto!

I si no, jutgin vostès mateixos; vagin l’apartat de “Retalls al calaix” d’aquesta pàgina uep  —com em sembla que en diu la meva filla Merceditas— i podran llegir el que li va passar a la senyora Remei, per ordre de l’alcalde….