Com que no tinc estudis i no allargo gaire, algú em podria dir per què tots els periodistes de ràdios i televisions, quan parlen del que ha fet o ha dit algun polític o persona important , sempre acaben amb un «com no podia ser d’una altra manera»?

Ai caram! I per què les coses no podrien ser d’una altra manera? Això, mai no ens ho diuen. Pues jo penso que les coses poden ser de moltes maneres i els periodistes, que són gent que sí que saben de lletra i investiguen els temes dels quals parlen, ens les haurien d’explicar, sí, senyor!

Quan diuen: «La fulanita portava una pamela verda a la recepció de palau, com no podia ser d’una manera…», vostès creuen, amb el cor a la mà, que no podia ser d’una l’altra manera?

Vostès ―com servidora―, segurament, es preguntaran:  «I per què no un turbant vermell? I per què no un llaç blau? I per què ha d’anar amb el cap tapat? Que potser no li han fet bé els reflexos a la peluqueria? Que tal vegada la seva filla li ha encomanat els polls que ha arreplegat a la guarderia?  Que potser la pamela és un regal de la sogra i s’ha vist obligada a posar-se’l?»

I, llavonses, jo em reflexiono a mi mateixa: «si la sogra li hagués regalat un barret de palla, també se l’hauria posat, oi? I les coses haurien estat d’una altra manera, oi?»

Ja m’explicaran vostès, pues, si les coses no poden ser “d’una altra manera”! De mil maneres poden ser! I si no, fixin-se amb quina lleugeresa es canvien lleis, edictes i promeses, que ja deia el meu Eusebio: «Al gust de qui paga, vesteix l’Antonet, ell balla la polca i fa el paper de met».

I si els he de dir la veritat, cada vegada que sento això de: «com no podia ser d’una altra manera», em vénen ganes de vomitar ―i perdonin l’expressió―, però és que en tinc un bon empatx!